Molts envasos de medicaments es distingeixen per diferències mínimes. Una línia d’un color diferent, una tipografia en cursiva o més gran; diferències que poden suposar una trampa per als usuaris dels productes farmacèutics. Segons una tesi desenvolupada per la doctora Isabel Delgado de la Universitat d’Alacant, fins a un 40% pacients consumidors de medicaments poden confondre’ls quan els envasos són similars. Delgado va analitzar els elements visuals i comunicatius dels envasos juntament amb els noms que reben els diferents medicaments. Un còctel que suposa que les persones puguin arribar a confondre un medicament amb un altre per culpa de la similitud dels envasos.
La doctora de la Universitat d’Alacant va analitzar una població de 284 persones de 60 anys o més que havien de consumir més de dos medicaments, i va poder detectar que el 40,5% dels participants afirmava que li costava difícil distingir entre els seus medicaments quan els envasos són similars. De fet, el 16,5% dels participants de l’estudi reconeix que s’havia equivocat a l’hora de prendre els medicaments per culpa de la similitud dels envasos i l’embalatge, mentre que un 12% declarava haver-se confós alguna vegada per la similitud dels noms dels medicaments.
“Les persones no s’equivoquen perquè no prestin prou atenció, sinó perquè el mateix disseny dels medicaments pot induir a error. El problema no és només com es dissenya un envàs de manera individual, sinó com es percep quan conviu amb uns altres de molt semblants, especialment dins d’una mateixa línia corporativa. En aquest sentit, la responsabilitat no ha de recaure en l’usuari, sinó en el sistema de comunicació que hi ha darrere del medicament”, assegura l’autor de l’estudi.
Un problema que han de solucionar tots els actors implicats
Els experts alerten que aquest tipus de confusions, que poden ser especialment greus en alguns casos, poden tenir una implicació molt més profunda del que pot semblar i, de fet, alerten que van “a més”. Revertir la situació passa pel treball conjunt de “tots els actors del sistema sanitari, des de la indústria farmacèutica i els organismes reguladors fins a les institucions públiques i el sector privat, en el desenvolupament de solucions que prioritzin la seguretat del pacient”. El professor del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la UA Fernando Olivares, qui ha dirigit aquesta tesi, alerta que “l’envelliment de la població i, com a conseqüència, l’augment de pacients polimedicats fa que cada vegada més persones gestionin la seva medicació en la llar, sense supervisió directa de professionals sanitaris”.
Davant d’aquestes situacions els autors de l’estudi indiquen que l’envàs del medicament juga un “paper fonamental” perquè no només actua com a protecció exterior del medicament sinó que és “un element clau per a la correcta identificació i diferenciació del fàrmac i, per tant, per a la seguretat del pacient”. Uns errors que “constitueixen un problema rellevant de salut pública en l’àmbit global amb conseqüències clíniques i econòmiques significatives”, tal com destaquen els autors.
