Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLobal) ha identificat que les persones que pateixen malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) pateixen una disfunció cardíaca autònoma que limita la capacitat d’accelerar-se del cor durant l’exercici i de recuperar-se després d’aquest esforç. El treball ha estudiat l’efecte de la malaltia en el sistema nerviós autònom i va avaluar la capacitat que del cor d’accelerar la freqüència durant l’exercici i la capacitat de tornar a valors basals en acabar-se l’esforç. Els investigadors van observar com aquesta funció es relaciona amb l’activitat física i van trobar una relació entre l’activitat física vigorosa i la funció autònoma que persisteix, fins i tot després de tenir en compte altres variables, segons explica la investigadora Laura Delgado.

Radiografia que mostra un cas de fibrosi pulmonar causada per la febre de la vall de San Joaquín

Respecte estudis anteriors en pacients greus o hospitalitzats, l’estudi ha inclòs pacients amb MPOC lleu. Es van analitzar 320 persones amb MPOC de lleu a molt greu, reclutades a centres d’atenció primària i hospitals terciaris de cinc municipis costaners catalans. El 82% eren homes i tenien una edat mitjana de 68 anys. Gairebé el 60% comptava amb un diagnòstic de malaltia cardiovascular. Una altra novetat és que, per avaluar la disfunció autònoma cardíaca, es van prendre dos paràmetres senzills i de baix cost: mesurar la capacitat d’acceleració i de retorn a la normalitat en comptes d’emprar tècniques com l’electrocardiograma o la sensibilitat als baroreceptors. Les mesures es van prendre a partir de la prova de sis minuts de la marxa mesurant les pulsacions durant la prova (en resposta a l’esforç) i durant un període de recuperació de cinc minuts en acabar. A més, l’activitat física es va mesurar durant una setmana amb un acceleròmetre. Es va recollir informació sobre les passes, el temps dedicat a qualsevol activitat, a l’activitat moderada i a la vigorosa, a més de la intensitat i el temps dedicat a activitats sedentàries.

Maxpixel
Maxpixel

A l’estudi, l’augment del temps dedicat a l’activitat física vigorosa es va associar significativament amb una ràpida disminució de la recuperació de RFC (p=0,044) i amb un augment de la RC (p=0,021). La cap del programa de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal, Judith García-Aymerich, conclou que les persones amb MPOC, en qualsevol dels graus de gravetat, presenten una disfunció cardíaca autònoma inversament relacionada amb la pràctica d’activitat física vigorosa. Això vol dir que, sota la vigilància de professionals sanitaris, es podrien beneficiar de fer una activitat física vigorosa en els seus programes de rehabilitació pulmonar i en les intervencions d’activitat física destinades a elles. La investigadora afegeix que calen més estudis per analitzar-ne els pros i els contres.

Nou comentari