Una septuagenària protegeix un arbre bicentenari al seu testament

Aconsellada pel seu notari, ha prohibit als seus hereus talar-lo excepte en cas que es converteixi en un perill

Hi ha moltes maneres de protegir la natura, ja sigui un bosc sencer oun sol arbre. El diari francès ‘Le Monde’ n’explica una de ben curiosa: una dona septuagenària que, al seu testament, ha prohibit al seus hereus talar un plataner bicentenari. El rotatiu cita Benoït Hartenstein, notari a la Mosel·la, que va recomanar a la seva clienta aquesta mesura per impedir, en cap cas, que el venerable arbre desaparegués. A no ser, és clar, que en algun moment esdevingui un perill.

A França, explica el notari, els arbres estan considerats béns immobles del propietari del terreny i, per tant, té tot el dret de talar-los excepte en cas que estigui protegits, per exemple, per un pla local d’urbanisme. Aixo entristia molt tant al notari com a la seva clienta, a qui va proposar aquesta solució, que el passat 22 de maig es va convertir en part de les seves últimes voluntats: “Si el llegatari accepta la successió, haurà de respectar aquest pacte”, explica Hartenstein, que afegeix que “si no el respecta, una associació, executora del testament, el perseguirà judicialment”.

Aquesta mesura, explica el notari, se li va acudir després de llegir l’antecedent d’un català, Lluís X., professor de la nostra llengua a la Catalunya Nord, que el novembre de 2009 va oferir una parcel·la de terra a un preu inferior amb la condició que els compradors es comprometessin a conservar els xiprers del seu extrem nord, una altra vegada, sempre i quan no fossin un perill. Els compradors van signar, però després van voler arrencar els arbres, cosa que el professor de català va aconseguir aturar després d’un procés judicial que va durar vuit anys. Tot i que els compradors consideraven que una clàusula “perpètua” com aquella era il·legal, un tribunal de Montpeller va sentenciar que, com que la clàusula s’aplicava a aquells xiprers concrets, moririen en algun moment. Per tant, no hi havia motiu per invalidar-la, i va condemnar-los a replantar els que havien fet desaparèixer, que seran allà fins que morin de vells, sigui qui sigui el propietari del terreny.

Nou comentari