Tot i que els vampirs ho fan, sobreviure alimentant-se només de sang és biològicament molt complicat. De fet, aquests ratpenats són els únics entre tots els mamífers que són capaços de fer-ho. En un estudi publicat a ‘Science Advances’, un equip d’investigadors afirma que ha descobert quins canvis genètics concrets els han permès fer-ho, una llista de tretze gens perduts en l’evolució que els han permès viure només a base de beure sang.

Els vampirs són un dels mamífers més fascinants | Wikimedia Commons

Cercant una adaptació sorprenent

Els científics van repassar el codi genètic del vampir comú (Desmodus rotundus) i el van comparar amb 26 espècies més de ratpenats, incloses sis de la mateixa família. Buscaven gens que haguessin desaparegut o s’haguessin desactivat a causa de mutacions. Dels 13 gens que falten, tres havien estat identificats en altres vampirs.

En altres animals, els gens s’associen a receptors dels sabors dolç i amarg, cosa que pot indicar que segurament els vampirs tenen menys sentit del gust, una bona adaptació a beure sang. Els altres 10 gens són nous, i els investigadors tenen diverses teories sobre com la seva absència pot ajudar-los a tenir una dieta com la seva.

Alguns d’ells augmenten els nivells d’insulina i converteixen el sucre ingerit en una forma que poden emmagatzemar. Com que la sang té poc sucre, aquesta habilitat deu ser molt poc útil. Un altre gen té a veure amb la producció d’àcid a l’estómac per dissoldre aliments sòlids, una altra capacitat poc útil quan un animal s’alimenta basicament de líquid. Un altre dels gens inhibeix l’absorció de ferro de les cèl·lules gastrointestinals. Com que la sang duu molt ferro, i cada cop que un vampir s’alimenta beu gairebé un cop i mig el seu pes en sang, aquest gen perdut impedeix que tinguin massa ferro en sang.

Els vampirs són animals socials i fins i tot comparteixen sang amb els seus companys que tenen més gana | Wikimedia Commons

Compartint sang

Encara un altre gen, curiosament, pot tenir a veure amb les seves sorprenents habilitats cognitives. Els ratpenats són suceptibles a morir de gana, i és per això que comparteixen sang regurgitada amb les seus companys, especialment els qui hagin fet el mateix amb ells abans. A més, també formen grups d’amics amb qui s’alimenten plegats. En altres animals, aquests gens trenquen un compost químic que produeixen les cèl·lules nervioses i que es relaciona amb l’aprenentatge i la memòria.

Aquest procés d’adaptació, és clar, ha durat milions d’anys, i no és clar si la seva dieta ha provocat els canvis o si els canvis van modificar la seva dieta. Sigui com sigui, aquest descobriment aporta una mica més de coneixement sobre un dels mamífers més fascinants i que més ha captivat l’atenció dels humans.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa