El 2021 ha estat excepcionalment sec a tota Catalunya, exceptuant la meitat sud. Va començar amb un hivern amb pluges inferiors al que és habitual i va sofrir un estiu on l’aigua només va fer acte de presència al sud, majoritàriament de forma torrencial. Segons l’informe anual del DeBosCat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, al 2021 s’ha truncat la lenta dinàmica de recuperació iniciada fa dos anys, després d’un 2016 amb molta afectació.

Aquesta xarxa, impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i coordinada entre els Agents Rurals i el CREAF, celebra la desena campanya. Segons les dades de2021, només s’han registrat 1.440 Ha forestals recuperades, en comparació amb les 10.300 de 2020, un any extraordinàriament plujós. La superfície recuperada és encara més anecdòtica si la comparem amb les més de 15.000 Ha que han empitjorat la situació. En aquest sentit, l’informe constata que al 2021 s’ha duplicat la superfície afectada per sequera respecte l’any anterior. “Són resultats poc optimistes. Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 Ha. I per altra banda, n’hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat la seva afectació” explica Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat.

Afectació per sequera al Bages | CREAF
Afectació per sequera al Bages | CREAF

“Quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint. És per això que re-visitem cada any les zones de bosc afectades i enguany hem vist un canvi de tendència” comenta Banqué. “Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera d’aquest 2021 ha trencat la dinàmica positiva. Hem de continuar ampliant aquesta sèrie de dades per veure si en els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera. Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos” conclou.

La meitat nord de Catalunya, la més afectada

Les comarques amb més superfície afectada són la Noguera i el Pallars Jussà amb més de 3.000 Ha afectades cada una, tot i que aquest 2021 no s’hi han registrat noves afectacions. Les segueixen Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà, que tenen més superfície afectada que anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment , com el Vallès Oriental, o d’altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats , com la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment. Així doncs, s’observa com la majoria d’episodis nous són a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 Ha entre les dues comarques empordaneses, que representen un 40% de la superfície de nova afectació al país. En el sentit contrari, hi trobem comarques com el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà que no han registrat cap nou episodi de decaïment . Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal ), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d’aquest any, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l’1,46.

Afectació per sequera al Maresme | CREAF
Afectació per sequera al Maresme | CREAF

La mortalitat dels boscos després dels fenòmens climàtics extrems preocupa tot el món

En paral·lel a aquestes dades, aquesta setmana s’ha publicat un estudi a la revista Annual Review de Plant Biology alertant que boscos que no es consideraven amenaçats per episodis climàtic extrems s’estan veient fortament afectats. L’estudi ha analitzat els principals episodis de mort d’arbres i boscos a tot el món en les darreres dues dècades per extrems climàtics. El resultats han estat una sorpresa per l’equip i subratllen que és probable que es produeixi una mortaldat més gran els propers anys. Els experts destaquen que millorar les infraestructures de dades pot contribuir a millorar la recerca i fer una detecció primerenca d’aquests episodis.

A més de l’augment de les temperatures, el canvi climàtic també es manifesta amb fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents i greus. És el cas de les sequeres, com les dels estius de 2018 i 2019. Tot i això, aquests esdeveniments i els seus impactes no són nous ni es limiten a Europa. Els informes sobre la mortalitat dels arbres induïda pel clima i els danys forestals a gran escala es remunten a gairebé 50 anys i s’han anat produint a tot el món.

Episodi per sequera a la Noguera | CREAF
Episodi per sequera a la Noguera | CREAF

Els autors documenten exemples de l’Amazones, Costa Rica i els Estats Units, però també d’Espanya, Austràlia i Alemanya. “Tots aquests ecosistemes forestals estaven situats en regions on consideraven improbables els extrems climàtics”, explica Martínez-Vilalta, “o es van veure afectats ecosistemes i espècies arbòries que es consideraven tolerants a la sequedat extrema i la sequera”.

“Ens trobem en una situació en què els coneixements dels experts estan arribant als seus límits, perquè els esdeveniments climàtics recents, així com els que s’esperen en el futur, no tenen precedents. Per tant, no podem preveure les respostes de els boscos”, afirma la Dra. Ana Bastos, coautora de l’estudi i cap de grup a l’Institut Max Planck de Biogeoquímica. “Encara no tenim eines adequades per a la detecció ràpida dels danys forestals, l’anàlisi de la causalitat i les prediccions”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa