El risc d’enormes erupcions volcàniques, un perill sempre present

Un estudi indica que aquestes estructures continuen actives durant milers d'anys i que se n'havia infravalorat el potencial per a causar catàstrofes

Un equip internacional d’investigadors, després d’estudiar un antic supervolcà d’Indonèsia, ha descobert que aquestes estructures geològiques continuen actives i perilloses durant milers d’anys després d’una súpererupció, cosa que hauria d’empènyer a revisar les idees que tenim assumides sobre el risc que suposen i les prediccions que es fan sobre la probabilitat de noves catàstrofes. En un article a la revista ‘Communications Earth & Environment’, els científics expliquen com han comprès millor els períodes de repòs entre les grans erupcions i això ajudarà a saber quan n’hi podria haver una de nova.

El treball detalla com els supervolcans, tot sovint, entren en erupció diverses vegades amb intervals que poden durar desenes de milers d’anys, però que la informació disponible sobre què passa entre elles és molt poca. Així doncs, millorar el coneixement que se’n té pot ajudar a estudiar millor els supervolcans joves per predir quan poden entrar en erupció, un esdeveniment que figura entre els més catastròfics que poden tenir lloc al nostre planeta, ja que en un instant s’alliberen quantitats enormes de lava. Els efectes d’aquestes erupcions poden arribar a afectar el clima fins al punt de crear un “hivern volcànic” que pot afectar les collites, provocar fams i altres desgràcies que, de fet, han acabat recollides fins i tot a la mitologia.

Volcà de l'Illa Decepció  | xx
Volcà de l’Illa Decepció | xx

Així doncs, saber com funcionen és cabdal per entendre l’amenaça que poden suposar i quan es produirà una súpererupció, que té lloc una vegada cada aproximadament 17.000 anys. Per aquest motiu els científics van analitzar el magma que va deixar la súpererupció de Toba, que va tenir lloc fa 75.000 anys, fent servir els minerals que conté per conèixer les acumulacions de diversos gasos i saber, així, com es va comportar. Els resultats indiquen que, en aquest cas, la lava va continuar sortint durant entre 5.000 i 13.000 anys i que, després, la capa solidificada de la superfície va ser empesa violentament cap amunt. Així, fins i tot si no hi ha magma al subsòl, es poden produir erupcions igualment, cosa que podria fer canviar la nostra concepció dels volcans.

Nou comentari