Una espècie d’orquídia que es creia desapareguda des de fa gairebé un segle ha estat redescoberta a Austràlia. La Prasophyllum morganii, una espècie que desprèn una olor semblant a la de la llimona, no havia estat vista des de 1933, però va aparèixer entre les supervivents als grans incendis que van afectar l’illa entre 2019 i 2020.
Vista i no vista
El cas de la P. morganii és curiós pel poc temps que va passar entre el seu primer descobriment i la seva suposada extinció. El 1929 va ser observada per primera vegada per un granger anomenat Harry Morgan a la seva propietat, i la va enviar a un botànic perquè la descrivís. El 1933 se’n van collir uns quants exemplars més al mateix indret però, des d’aleshores, no se n’havia trobat cap més.
Per aquesta raó, es va donar per suposat que l’espècie s’havia extingit i que, probablement, les flors trobades havien estat entre les darreres que havien existit. Això, però, va canviar l’any 2020, després dels enormes incendis que van devastar l’est d’Austràlia. En aquell moment, el govern va posar en marxa un programa de cens a les àrees afectades per saber quina flora i fauna havia sobreviscut a les flames.
Descobriments sorprenents
Durant aquests treballs, tal com explica un estudi publicat a la revista ‘Phytotaxa’, es van descobrir quatre poblacions diferents del que semblava que podien ser P. morganii als estats de Victòria i Nova Gal·les del sud. Els investigadors que les van trobar van comparar-les amb els exemplars secs conservats als anys 20 i 30, rehidratant-ne alguns per poder veure millor les semblances i constatant que, efectivament, es tractava de la mateixa planta.
A més d’això, la identificació d’aquests nous exemplars encara va donar més sorpreses ja que, en comparar el descobriment amb una altra població d’orquídies trobada a Nova Gal·les del Sud l’any 2000, es va comprovar que també eren P. morganii tot i que, en aquell moment, es va pensar que era una espècie diferent.
L’amenaça continua
Malgrat totes aquestes sorpreses agradables, i que l’espècie es pugui donar per “ressuscitada”, encara hi ha raons per preocupar-se. Entre la població trobada l’any 2000 i les de 2020, el total d’exemplars d’aquesta planta que se sap que existeixen és d’uns quants centenars i, per tant, el perill d’extinció real continua.
Ara, però, els investigadors que l’han descobert les estan cultivant als Reials Jardins Botànics Victòria i esperen que, d’aquí un temps, en puguin començar a tornar als seus hàbitats per assegurar-ne la supervivència.
