Creix la pressió a Europa perquè els estats membres s’impliquin en més fermesa en la lluita contra la calor extrema. Més de 1.200 professionals de la medicina, la infermeria, la recerca i altres àmbits de la salut de 27 països europeus han signat una carta oberta en la qual es reclama que la Unió Europea (UE) tingui un compromís més ferm i s’executin més inversions i mesures que protegeixin la salut pública davant dels episodis de calor extrema. “Les estimacions preliminars indiquen més de 30.000 morts en excés a Europa durant l’estiu de 2026, gairebé 16.000 de les quals només durant l’última setmana de juny. Aquestes xifres són provisionals i continuen augmentant a mesura que es consoliden les dades nacionals”, assenyalen en una carta en la qual alerten que “les víctimes van ser majoritàriament persones grans, amb una afectació desproporcionada sobre dones, persones amb malalties cròniques, persones que treballen a l’aire lliure i les que viuen soles en habitatges sobreescalfats”.
6 demandes a Europa
Els signants de la carta assenyalen que “les mesures existents avui són, en gran part, no vinculants i estan insuficientment finançades. Les iniciatives actuals, tant nacionals com de la UE, malgrat ser pertinents, han resultat àmpliament insuficients per evitar els elevats impactes en la mortalitat” i reclamen 6 demandes concretes per poder afrontar les conseqüències derivades de la calor extrema. Entre les reclamacions hi ha que la UE converteixi els compromisos en obligacions i creï un Pla d’Acció Europeu sobre Calor i Salut. A més exigeixen que corregeixin les mancances en la protecció laboral davant la calor a Europa per evitar morts laborals per culpa de la calor i que es garanteixi l’accés de les persones vulnerables a temperatures interiors segures.
Els signants també reclamen que des de l’executiu comunitari s’accelerin les estratègies de mitigació com a política de salut eliminant els recursos als combustibles fòssils i redirigir-los cap a les energies netes. Davant de la situació de creixement de discursos en els quals es posa en dubte la ciència els membres de la carta demanen “situar la salut, l’evidència científica i l’equitat al centre de tota la política climàtica de la UE. Prioritzar mesures que protegeixin la salut, redueixin les emissions i reforcin la resiliència alhora; avaluar els cobeneficis i els efectes adversos associats per a la salut de la legislació de la Unió; mantenir un seguiment independent; i donar als professionals de la salut i a les comunitats afectades una veu formal en la governança climàtica europea”.
“Com a professionals de la salut, sabem que la mortalitat és només la part visible del problema. Protegir la població durant els estius europeus, especialment les persones grans, les dones, els infants i les persones que ja tenen problemes de salut, exigeix un canvi radical en l’ambició i els recursos, tant en l’adaptació com en la mitigació, que determina fins a quin punt s’escalfaran aquests estius”, conclouen.
