Un pingüí ha estat descobert a les coses de Nova Zelanda, a com a mínim 3.000 quilòmetres de distància de casa seva, a l’Antàrtida. Segons explica la cadena britànica BBC, l’animal, un pingüí d’Adèlia a qui els habitants de la zona on va ser trobat han batejat afectuosament com a Pingu, va ser vist per un home, Harry Singh, mentre es trobava a prop de l’aigua. Primer va pensar que era un ninot de peluix però, al cap de poc, es va adonar que era un pingüí desorientat.

Singh i la seva dona eren fent un passeig després d’acabar de treballar i van anar a parar a la platja de Birdlings Flat, al sud de la ciutat de Christchurch. Allà va ser on van veure en Pingu, que semblava sol i perdut. Durant una hora, segons explica Singh, pràcticament no es va moure. Estava totalment esgotat. La parella, preocupada, va trucar la protectora d’animals més propera perquè, com que el pingüí no semblava que tingués cap intenció de tornar a l’aigua, podia ser atacat per qualsevol dels depredadors que corren per la zona.

Pingüins d'Adèlia a les illes Danger  | Michael Polito, Louisiana State University
Pingüins d’Adèlia a les illes Danger | Michael Polito, Louisiana State University

Quan Thomas Stracke, un cuidador de pingüins, va arribar, es va sorprendre molt en descobrir que l’animal era un pingüí d’Adèlia, una espècie que viu exclusivament a la Península Antàrtica, a 3.000 quilòmetres de distància. De fet, veure aquesta espècie a Nova Zelanda és tan rar que, des de 1962, Pingu és el tercer cas registrat. En qualsevol cas, el pingüí va ser traslladat a una clínica veterinària, on es va determinar que estava deshidratat i que el seu pes era una mica massa baix, per la qual cosa se l’ha anat hidratant i alimentant. Quan estigui recuperat, se l’alliberarà perquè intenti tornar a casa.

Les úniques vegades que ha passat una cosa com aquesta van ser el 1962 i el 1993, la darrera vegada que un pingüí d’Adèlia havia estat vist a Nova Zelanda.

Nou comentari