Un estudi elaborat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB), entre d’altres, revela que els pesticides més utilitzats a la Unió Europea (UE) són altament perjudicials per a la biodiversitat. L’estudi apunta, especialment, a la lambda-cihalotrina, un insecticida sintètic àmpliament utilitzat en conreus de cereals, tubercles i fruiters. Aquesta anàlisi, que ha estat liderada per la Universitat Jagellònica de Polònia, però que ha comptat amb participació catalana, assenyala que aquest producte podria estar amenaçant fins al 98% de les espècies d’insectes beneficiosos d’aquests camps.
La lambda-cihalotrina és un piretroide d’acció ràpida, utilitzant habitualment a la UE, però també a escala mundial, per controlar plagues agrícoles com pugons, escarabats i arnes, així com mosquits, mosques i paparres que afecten la salut humana. Els resultats d’aquest estudi indiquen que, quan s’aplica a la dosi recomanada, afecta molt negativament tots els insectes amb què entra en contacte. En aquest sentit, la conservadora d’artròpodes del Museu i coautora de l’article, Berta Caballero, ha explicat que aquest insecticida no distingeix entre les plagues i els insectes beneficiosos per als cultius i “suposa una amenaça per a la biodiversitat”.
El mètode de l’estudi
Per tal d’arribar a aquesta conclusió, els investigadors van recollir individus de més de 50 espècies diferents d’insectes en camps de conreu representatius de diverses zones climàtiques de cinc països: Portugal, Regne Unit, Alemanya, Polònia i Espanya. A partir d’aquest mostreig, van poder determinar que la lambda-cihalotrina provoca efectes negatius en els animals presents en diversos ecosistemes agrícoles sota diferents condicions ambientals. De fet, amb només el 5% de la dosi recomanada, ja s’observa l’afectació de la meitat de les espècies d’insectes beneficiosos, una xifra que s’eleva fins al 98% quan s’aplica la dosi completa. En aquesta línia, la investigació “també posa en entredit” la fiabilitat dels estudis utilitzats per aprovar nous pesticides, ja que sovint només es basen en proves amb una sola espècie: l’abella de la mel.
