Aquest mes de juliol, l’edició estatal de la revista ‘National Geographic’, que celebra el seu 25è aniversari, publica un reportatge sobre l’expansió dels animals salvatges per ciutats de tot el món. Senglars i conills però també óssos, coiots o óssos rentadors són els protagonistes d’una adaptació a la vida urbana, especialment d’animals omnívors, que ha modificat la seva conducta per permetre’ls sobreviure.
Els senglars, el nostre cas més conegut
El cas més conegut a casa nostra és el dels senglars, la presència dels quals va augmentar molt durant la pandèmia. Segons Carme Rosell, experta en gestió de fauna, explica a ‘National Geographic’ que aquests animals han accedit a “un rebost gegantí”, el que suposen els camps de conreu i els residus orgànics de les ciutats. A més, la manca de depredadors i l’augment de superfície forestal ha deixat sense límits el seu augment de població… i, en un altre factor essencial, han perdut la por als humans.
Rosell apunta que, de fet, “ens relacionen amb el menjar”, en part perquè moltes persones els alimenten i que oblida que es tracta d’animals salvatges: “és la seva natura i no l’hem de pervertir”, sentencia. En el cas del senglar això ha fet que, a Catalunya, hi hagi uns 200.000 senglars malgrat que, l’any 2021, se’n van matar 70.000.
Aquests animals, intel·ligents i adaptables, tomben les papereres, buscen als contenidors i destrossen els jardins, tot buscant insectes i plantes. A més, també causen destrosses als conreus, causen uns 4.000 accidents de trànsit al nostre país i transmeten malalties. A alguns indrets, com al nord de Roma, els veïns s’han autoimposat un toc de queda a les 20:30 per evitar els atacs patits per alguns ciutadans a l’hora de llençar les escombraries o duent menjar.
Una revisió de 83 estudis sobre la fauna urbana de sis continents, feta el 2020, va revelar que el 93% dels mamífers urbanitzats es comportaven diferent que els seus companys de zones rurals. La majoria, tan diversos com el conill europeu, el senglar o el mico Rhesus, han adoptar un estil de vida nocturn per evitar els humans, a més d’ampliar la seva dieta introduïnt els nostres aliments i reduïnt molt els seus territoris.
El cas nord-americà
Als Estats Units aquest fenomen també s’ha produit, especialment amb els coiots, un animal salvatge present a tots els estats menys Hawaii i a la majoria de grans ciutats, especialment Chicago, on en viuen uns 4.000. Molts d’ells no només han après a evitar els cotxes sinó que, segons els investigadors, fins i tot entenen els semàfors.
Un altre cas destacable és la presència d’óssos al sud del llac Tahoe, a Califòrnia, que ofereix brossa i menjar en abundància amb poc esforç i on aquests animals pesen un 25% més que els que viuen a zones silvestres; o els óssos rentadors a San Francisco, on s’han fet dependents del menjar que els donen els humans i, sense ella, acostumen a morir. A més, són més propensos tant a propagar malalties com a ser atropellats.
