L’Organització Mundial de la Salut va decidir, aquest dimecres, rebaixar els llindars màxims de contaminants de l’aire que es consideren segurs, afirmant que són més perillosos del que s’havia pensat fins ara. L’OMS, que posa la pol·lució de l’aire al mateix nivell com a problema de salut mundial que el tabaquisme i la mala alimentació, demana als seus 194 estats membre que redueixin la contaminació i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “Millorar la qualitat de l’aire pot millorar la mitigació del canvi climàtic i reduir emissions, de retruc, millorarà la qualitat de l’aire”, han afirmat en un comunicat.
Segons els seus darrers informes, les malaties relacionades amb la pol·lució de l’aire són responsables d’uns set milions de morts prematures cada any. Els països amb menys recursos, és clar, acostumen a ser els més afectats, perquè la seva dependència dels combustibles fòssils per fer funcionar l’economia és molt més gran. Tot això, és clar, malgrat que fa dècades que els llindars de l’OMS en aquest sentit han anat baixant i baixant.
La immensa majoria de la pol·lució a les ciutats prové dels escapaments dels vehicles de tota mena que hi circulen i també de les calefaccions centrals que funcionen amb gas. Tot i això, també n’hi ha que hi arriben per altres vies –partícules de pintura, productes de neteja, dissolvents– i, fins i tot, del desgast dels neumàtics a l’asfalt o dels frens dels mateixos cotxes. Un problema, doncs, que pot reduir-se molt però que seria complicadíssim d’eliminar del tot. Escapar de la pol·lució és pràcticament impossible.
Tot i això, l’OMS continua mirant de reduir-la a la seva màxima expressió, i és per això que, per exemple, ha reduit al a meitat el llindar màxim de partícules PM2.5, afirmant que, si es compleix aquesta norma, es podrien evitar gairebé el 80% de morts prematures provocades per aquest contaminant. Pel que fa a les partícules una mica més grans, les PM10, ha rebaixat el llindar un 25%. Algunes altres de les substàncies assenyalades han estat el diòxid de nitrogen, l’ozó, el monòxid de carboni o el diòxid de sofre.
