Un nou estudi liderat pel professor de la Universitat de Reading, Chris Merchant, assenyala que la taxa d’escalfament en superfície dels oceans ha experimentat una escandalosa i perillosa crescuda en els darrers 40 anys. Les dades mostren que a finals de la dècada de 1980 les temperatures dels oceans augmentaven 0,06 graus cada dècada; una xifra que ara s’ha multiplicat per 4 i el ritme d’augment de temperatura als oceans és de 0,27 graus per dècada.
Merchant explica que “si els oceans fossin una banyera d’aigua, aleshores a la dècada de 1980, l’aixeta de l’aigua calenta corria lentament, escalfant l’aigua només una fracció de cada dècada. Però ara l’aixeta d’aigua calenta funciona molt més ràpidament i l’escalfament ha cobrat velocitat. La manera de frenar aquest escalfament és començar a tancar l’aixeta d’aigua calenta, reduint les emissions globals de carboni i avançant cap a l’objectiu de zero emissions netes”. Malgrat els resultats de l’estudi, els investigadors expliquen que aquesta progressió mostrada en les darreres quatre dècades no es pot extrapolar per al futur, ja aquesta progressió no pot servir de guia precisa perquè les estimacions és que se superi l’augment dels darrers 40 anys en els pròxims 20.
Un impacte i una causa global
L’escalfament provocat per l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle és una causa global. La industrialització de les societats humanes va fer que les emissions augmentessin i, en conseqüència, també ho fessin les temperatures. Però aquest escalfament dels oceans no és només una causa global, sinó que també té un impacte global, ja que aquest escalfament està provocant un desequilibri energètic. La superfície dels oceans marca el ritme de l’escalfament global, motiu pel qual els investigadors demanen reduir la crema de combustibles fòssils per evitar que augmenti, encara més, l’escalfament dels oceans.
