Un equip internacional de científics ha identificat una regió a l’Atlàntic Nord que és clau per a l’ecologia i la conservació de fins a cinc milions d’aus marines, aconseguint que se la designi com a nova àrea marina protegida. Al treball, liderat per BirdLife International i dut a terme per equips d’una cinquantena d’institucions d’arreu el món, hi destaca la partipació del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La recerca, publicada a la revista Conservation Letters, defineix la gran biodiversitat i l’abundància d’ocells d’una àrea àrtica de prop de 595.000 quilòmetres quadrats. La regió està delimitada per la zona de la fractura de Charlie-Gibbs (nord), el casquet flamenc i els grans bancs de Terranova (oest), la dorsal atlàntica (est) i les Açores (sud). Arran de la crida de l’equip per defensar la protecció de la regió, l’OSPAR ha fet pública la designació de la regió com la nova àrea marina protegida. “Es va proposar per primera vegada el 2016 i han trigat cinc anys a declarar-la”, comenta el catedràtic Jacob-González Solís.
Les aus marines són un dels grups més amenaçats del planeta. L’estudi fa el seguimen de vint-i-una espècies d’ocells marins -cinquanta-sis colònies- que han estat monitoritzades pels equips al llarg de setze països diferents i disset grans ecosistemes. L’abundància va ser màxima a l’hivern boreal, amb fins a cinc milions d’aus del gener al març. De l’abril al juny, la població d’aus marines era de prop de 2,9 milions d’exemplars, una quantitat que va augmentar fins als 4,3 milions els darrers tres mesos de l’any. També s’han identificat tres espècies en què més del 50% de la seva població mundial fa ús de la regió nord-atlàntica com a territori base: el paràsit austral, el paràsit cuallarg i la baldriga grisa.
Aquesta regió àrtica conformaria l’àrea oceànica més important per a l’alimentació de les poblacions d’ocells marins a l’Atlàntic Nord, així com un dels territoris més importants per a les marines migratòries a l’Atlàntic. “Disset de les vint-i-una espècies estudiades en el treball es troben actualment en declivi poblacional a causa de diverses amenaces. Per això, és totalment decisiu que la regió sigui considerada com una àrea marina protegida durant tot l’any per millorar la protecció de les espècies més amenaçades», González Solís.
