A les illes Faroe, una regió semiindependent que pertany a Dinamarca i que es troba entre Escòcia i Islàndia, la caça de dofins és una tradició, i la cerimònia anual anomenada Grindadráp fa segles que se celebra. Aquests darrers dies, però, la polèmica que envolta aquesta pràctica s’ha encès amb més intensitat, ja que diumenge passat van morir més de 1.428 d’aquests animals. Una xifra rècord que ha causat indignació.
Tot i que aquesta caça no es fa amb finalitats comercials i compta amb el permís de les autoritats, la gran mortaldat d’enguany fa que resulti encara més difícil de defensar que habitualment. El govern de les illes Faroe afirma que la pràctica està plenament regulada i es considera sostenible perquè, durant els darrers 20 anys, la mitjana d’animals morts ha estat de 600 caps d’olla negres i 250 dofins de flancs blancs. El número assolit aquest any, però, és pràcticament el doble que aquesta mitjana considerada “acceptable”. De fet, ha superat el rècord anterior, establert el 1940 quan els dofins caçats van ser 1.200.
La pràctica del dia de Grindadráp consisteix a acorralar els dofins a l’interior dels fiords i, un cop allà, apunyalar-los fins la mort. Una tradició que, pel que sembla, s’ha dut a terme des que els víkings van arribar a les illes fa més de mil anys i que, per a molts, forma part del seu patrimoni històric i cultural. El fet objectiu, però, és que en un moment en què cada dia és més clar el perill que corren tantes i tantes espècies d’arreu del món, es continua amb una pràctica que, per bé que serveix per alimentar els caçadors i les comunitats locals, en un repartiment de carn entre la població, cada dia hi ha menys gent que la troba acceptable.
