Els microplàstics poden arribar a tots els sistemes de l’organisme dels mamífers i, fins i tot, induïr canvis en el seu comportament, especialment en els exemplars de més edat. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors que, en un article publicat a l”International Journal of Molecular Science’, demostren com aquests contaminants poden arribar a tots els racons del cos i tenir efectes nocius que també podrien afectar els humans.
Uns contaminants molt estesos però amb efectes poc estudiats
Els plàstics, i especialment els microplàstics, són un dels contaminants més estesos pel nostre planeta i es poden trobar a l’aire, a l’aigua i als aliments d’arreu del món. Tot i que això fa anys que se sap, com també els efectes que tenen en els organismes marins, fins ara s’havia estudiat molt poc quin impacte poden tenir en els mamífers. Aquest era l’objectiu principal d’aquest treball, que volia observar la resposta inflamatòria i neuroconductual als microplàstics i també la seva acumulació als teixits, inclòs al cervell.

Canvis compatibles amb símptomes de demència
La primera conclusió és que la infiltració dels microplàstics està tan estesa als mamífers com a la resta del medi ambient. La segona, que això provoca canvis en el comportament, especialment en els exemplars més vells. Els científics van exposar ratolins d’edat avançada a diversos nivells de microplàstics a través de l’aigua que bevien durant tres setmanes, observant que induïen canvis conductuals i alteracions en els marcadors immunològics del fetge i el cervell dels animals, que van començar a moure’s i comportar-se d’una manera estranya i que és comparable als símptomes de demència en els humans. Com més grans eren els ratolins, més pronunciats els efectes.
Això va sorprendre molt els científics perquè les dosis de microplàstics no eren especialment elevades i només se’ls havien administrat durant un període de temps curt. Les preguntes, doncs, van sorgir soles. Què passa amb l’edat? Som més susceptibles a que ens causin inflamació sistèmica a mesura que envellim? El nostre cos se’n pot desfer? Les cèl·lules del cos hi reaccionen de manera diferent?

Els microplàstics són presents a tots els teixits
Per mirar de resoldre aquests dubtes, els investigadors van disseccionar diversos teixits dels ratolins: el cervell, el fetge, els ronyons, el tracte gastrointestinal, el cor, la melsa i els pulmons, a més d’analitzar-ne l’orina i els excrements. Tenint en compte que els microplàstics els havien estat administrats per via oral, trobar-ne a l’aparell digestiu, el fetge o els ronyons era esperable, però fer-ho al cor o als pulmons mostra clarament com aquests contaminants van molt més enllà i circulen per tot el sistema, travessant fins i tot la barrera hematoencefàlica i arribant a llocs molt profunds del cervell.
Una possible explicació als efectes neurodegeneratius
Aquesta infiltració al cervell, precisament, podria ser darrere de la disminució d’una proteïna anomenada GFAP, que és important per a diversos processos i que en altres estudis s’ha relacionat amb les primeres etapes d’algunes malalties neurodegeneratives, entre les quals l’Alzheimer, a més de amb la depressió. Així doncs, comprovar que els microplàstics la poden alterar és un descobriment preocupant i que fa més urgent comprendre millor quins efectes té l’exposició als microplàstics en el nostre organisme.