Els manatís de Florida, als Estats Units, estan patint una onada de fam que omple els rius de la zona de restes en descomposició d’exemplars d’aquesta subespècie del manatí de les Índies Occidentals. Segons informa la cadena nord-americana ‘NBC’, la quantitat de manatís mort enguany no té cap precedent i, fins el passat primer d’octubre, ja s’havien registrat 959 casos, una xifra que supera qualsevol altre any sencer. A més, s’espera que l’arribada del fred encara provoqui més morts entre una població que s’estima d’entre 7.500 i 10.200 exemplars.
Així doncs, les morts de manatís segurament duplicaran les 593 de 2020, que ja superaven de llarg la mitjana dels darrers 5 anys, que era de 146. I no sembla que aquesta tendència s’hagi d’aturar, de manera que podríem estar davant d’una catàstrofe ecològica. Les raons, però, són ben fàcils: les praderies marines que alimenten els manatís també estan morint, a causa de l’abocament d’aigües residuals i contaminades i de la filtració de fertilitzants, que causen una multiplicació tan gran de les algues a la superfície de l’aigua que impedeixen que la llum arribi al fons del mar i puguin fer la fotosíntesi. De fet, en alguns indrets es calcula que fins el 58% de les praderies marines han desaparegut.
Així doncs, els manatís, aquests animals gegants i grassos, mitja tona de simpatia, podrien ser només un exemple molt cridaner d’una crisi ecosistèmica que esta tenint lloc a una escala molt més gran i afectar moltes més espècies en una espai també molt més extens. De moment, però, s’ha posat en marxa un programa de protecció amb fons públics per impedir que, amb l’arribada del fred, els manatís s’ajuntin en regions més petites i la manca d’aliment provoqui encara més morts de gana.
Això, però, només serà una solució temporal, ja que el que cal és restaurar la qualitat de l’aigua per fer que les praderies marines tornin al seu estat normal i siguin, com fins ara, aliment per a milers i milers de manatís.
