Un nou estudi publicat per l’Institut de Recerca Sanitària Illes Balears (IdISBa) i de l’àrea CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), en col·laboració amb personal investigador de les àrees CIBERde Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), alerta que el que respirem diàriament pot suposar un gran problema per a la nostra salut. Però, a diferència d’altres estudis, aquest no parla del sistema respiratori, sinó que l’afectació es produeix en el sistema endocrí.
A través de l’anàlisi de dades de més de 1.400 participants -la majoria provinents de Pamplona, Lleó, Palma, Reus i Barcelona- en l’assaig, les autores de l’estudi van poder avaluar l’exposició als principals contaminants atmosfèrics, com ara les partícules fines (PM2.5) o el diòxid de nitrogen (NO2), i les van relacionar amb les composicions corporals obtingudes de les densitometries òssies dels participants. Els resultats de l’estudi van mostrar que aquelles persones que estaven exposades a concentracions més elevades de contaminants presentaven un increment més gran de la massa de greixos. En l’estudi destaquen que cal impulsar “polítiques públiques que redueixin l’exposició a contaminants atmosfèrics i promoguin entorns més saludables, especialment en àrees urbanes, on els nivells de contaminació solen ser més elevats”.
D’entre les ciutats estudiades, Barcelona va ser la que va registrar una concentració més alta de contaminants atmosfèrics i, per tant, també es van notar aquestes alteracions en l’acumulació de greix i la pèrdua de massa magra. La doctora Ariadna Curto, primera autora de l’estudi, assenyala que “el carboni negre, un clar marcador del trànsit urbà, va ser el contaminant amb més impacte: viure en zones amb nivells més elevats es va associar amb una pèrdua de gairebé un quilo de massa magra en tres anys”. Curto afegeix que les dades registrades mostren “la importància de considerar la contaminació atmosfèrica com un factor ambiental que pot influir en la salut metabòlica”.
La relació entre la contaminació i l’excés de pes
Aquesta concentració de contaminants atmosfèrics està associada a un increment més elevat de la massa greixosa, però no només això sinó que durant tres anys de seguiment l’impacte dels contaminants comporta més pèrdua de massa magra, uns canvis que segons destaquen les autores de l’estudi tenen una gran importància perquè aquestes alteracions en l’acumulació de greix i la pèrdua de massa magra poden estar vinculades a un risc cardiometabòlic molt més elevat, sobretot en aquelles persones que tenen un sobrepès evident.
La doctora Daura Romaguera, última autora de l’estudi, assenyala que és “un dels primers a analitzar aquesta associació per al greix visceral, la que s’acumula en la cavitat abdominal” i alerta que “l’efecte sol va ser evident en participants menors de 65 anys, la qual cosa suggereix que els contaminants podrien afavorir una acumulació més gran de greix visceral en adults més joves, el teixit adipós dels quals encara té capacitat de créixer”.
A més, les autores demanen que l’estudi demostra que es necessiten nous estudis amb dades longitudinals en les quals els científics puguin avaluar precisament “el rol de l’acumulació del greix visceral i de la pèrdua de massa magra en poblacions metabòlicament vulnerables com l’estudiada”.
