L’Europa occidental, i per tant Catalunya, pateix els efectes del canvi climàtic a passes agegantades. Aquesta part del Vell Continent ha patit l’inici d’estiu més calorós de la seva història, tal com ha informat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus -principal programa europeu d’observació i monitoratge de la Terra, coordinat per la Comissió Europea al costat de l’Agència Espacial Europea (ESA)- amb temperatures extremadament altes a la superfície terrestre i a l’aigua del Vell Continent.

Copernicus alerta que els mesos de juny i juliol han estat una tempesta perfecta amb temperatures extremadament caloroses i un temps molt sec, afectant amb especial força Espanya, França, el Regne Unit i zones d’Alemanya. Una combinació de temperatures altes i falta de pluja que ha provocat una tempesta perfecta generant el clima més calorós de la història d’Europa occidental.

Aquestes condicions han afavorit els greus incendis de les Gavarres, el País Valencià, Madrid, Àvila o Toledo, a més dels de França i la Catalunya Nord, incendis que han cremat més de 100.000 hectàrees. Una calor que també s’ha replicat al mar, on al mes de juliol la temperatura de l’aigua ha registrat també el seu màxim històric registrant 20,96 graus.

💧July #C3S Climate Bulletin reports persistent drier‑than‑average conditions & exceptionally low surface soil moisture across much of western & central Europe, with river flows much lower than average in many regions, including Seine, Rhine & Danube.

🔗 https://t.co/iCoaQmmQMc pic.twitter.com/2NvTJjsw3X

— Copernicus ECMWF (@CopernicusECMWF) August 10, 2026

Romania obligada a canviar el curs del Danubi per fer front a la sequera

Aquesta combinació de calor i sequera ha deixat un gran problema a Romania, que s’ha vist obligada a terraformar el curs del riu Danubi per fer front a la sequera i garantir la producció elèctrica. La setmana passada les autoritats romaneses van informar que van detonar “amb èxit” càrregues explosives al Danubi per augmentar el flux d’aigua del riu per a la central hidroelèctrica de Cernavoda i poder garantir que l’energia elèctrica es continuï produint.

Unes actuacions que van arribar després que l’Institut Nacional d’Hidrologia i Gestió de l’Aigua (INHGA) alertés que el cabal podria disminuir fins als 1.450 metres cúbics per segon; unes xifres que suposarien arribar a fregar el mínim històric del 1985. Nivells alarmants que han recorregut tota Europa, passant com Hongria, Sèrbia, o Alemanya i que a Romania van fer que es declarés l’estat d’alerta nacional per la possible pèrdua del 20% de la producció elèctrica per la sequera i que ha obligat les autoritats hongareses a demanar moderació del consum als ciutadans i empreses fins als 1.000 megawatts per pal·liar aquesta falta de producció.