El canvi climàtic provocat per l’ésser humà va intensificar significativament el retrocés de Pine Island, una de les glaceres més importants de l’Antàrtida durant el segle XX, segons una investigació pionera, liderada per científics del King’s College de Londres i del British Antarctic Survey i publicada a The Cryosphere. Es tracta del primer estudi que atribueix directament els canvis d’una important glacera de sortida antàrtica a les activitats humanes. Els autors de l’estudi també adverteixen que l’impacte de l’activitat humana continuarà determinant la pèrdua de gel a l’Antàrtida durant segles.
La glacera Pine Island, que drena una gran part de la capa de gel de l’Antàrtida Occidental cap al mar d’Amundsen, és un dels principals responsables de l’augment del nivell del mar a nivell mundial. La investigació revela que les emissions de gasos d’efecte hivernacle han incrementat el retrocés de la glacera Pine Island entre un 18% i un 20% des de la dècada del 1940. Això ha afegit diversos quilòmetres al retrocés cap a l’interior.
L’autor principal, el doctor Alex Bradley, del Departament de Geografia del King’s College de Londres, afirma que és molt improbable que la magnitud de la reculada observada durant l’era industrial s’hagués produït sense la influència humana. “Els nostres resultats demostren que el canvi climàtic va agreujar considerablement la reculada de la glacera Pine Island” comenta Bradley, autor principal de l’estudi. “Sense l’escalfament sostingut de l’oceà circumdant des de mitjans del segle XX, la glacera no hauria retrocedit tant”.
Un estudi complicat
Si bé els estudis d’atribució han vinculat anteriorment la reculada de les glaceres de muntanya amb l’escalfament global provocat per l’ésser humà, aplicar tècniques similars a les glaceres antàrtiques ha resultat molt més complicat. “Aquest tipus de treball s’ha tornat comú per a les onades de calor i les inundacions, i cada vegada més per a les glaceres de muntanya“, comenta el doctor Bradley. “El que és nou aquí és mostrar, quantitativament, com la influència humana ha alterat el curs d’una important glacera antàrtica”.
Mira Adhikari, modeladora de capes de gel del British Antarctic Survey, ha manifestat que els resultats d’aquest estudi se sumen “a la creixent evidència que el canvi climàtic provocat per l’ésser humà probablement estigui afectant fins i tot les regions més remotes del planeta”. “Els canvis a l’Antàrtida tenen conseqüències globals, en particular per a l’augment del nivell del mar, en escalfament”, ha destacat la investigadora.
El retrocés es va iniciar als anys 60
Els registres geològics indiquen que la glacera Pine Island va començar a retrocedir ràpidament a la dècada de 1940, probablement a causa d’intrusions més intenses d’aigua oceànica càlida sota la seva plataforma de gel. Aquest estudi va demostrar que l’escalfament oceànic provocat per l’ésser humà, que es creu que va començar a la dècada de 1960, va accelerar el retrocés posteriorment.
Utilitzant un model que simula el comportament de les glaceres a partir dels canvis observats en el gruix i la reculada del gel per ajustar les seves estimacions, els investigadors van comparar escenaris amb i sense escalfament global provocat per l’ésser humà. Per al 2015, les simulacions que excloïen la influència humana van mostrar una reculada de la línia de contacte amb el llit marí d’aproximadament 4 km menys. Aquesta diferència representa una mica menys d’una cinquena part de la reculada observada de la glacera.
De cara al futur, els models suggereixen que la glacera Pine Island podria estabilitzar-se breument a finals d’aquest segle en trobar-se amb una cresta al llit rocós subjacent. Això no obstant, és probable que aquesta pausa sigui temporal si l’escalfament global continua, i la influència humana tornarà a ser el principal factor de retrocés al segle XXII. “Les capes de gel responen lentament”, explica el doctor Bradley. “Els impactes de les emissions actuals continuaran determinant la pèrdua de gel antàrtic durant segles”.
