Un nou estudi elaborat pel Consorci de Conservació del Medi Marí, que ha treballat en diverses zones protegides de Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Begur, Palamós, l’Escala i Castelló d’Empúries, assenyala que els camps de boies que es van instal·lar al litoral de l’Alt i el Baix Empordà tenen un inesperat “impacte positiu” per a la fauna i la flora d’aquesta zona del territori català. Els experts que han participat de l’estudi han creat un protocol a través del qual analitzen aspectes com la proliferació d’espècies i el seu desenvolupament o el manteniment de les praderies de posidònia. En declaracions recollides per l’ACN un dels creadors del protocol, Boris Weitzman, assenyala que el protocol els permet tenir una visió “global” de tot l’espai i poder delimitar les “àrees verdes marines” que les boies protegeixen. Algunes de les conclusions que extreuen els investigadors és que els camps de boies no només serveixen per a la seva utilitat ‘predeterminada’, sinó que a més fan que els ancoratges de les embarcacions no facin estralls al fons marí i serveixen de reserves marines temporals. Amb aquest protocol els investigadors proporcionen a la comunitat científica una base sobre la qual es pugui valorar com impacten els camps de boies a la costa empordanesa.
Els investigadors destaquen que la implementació d’aquests camps de boies ha tingut un impacte positiu per als espais marítims però també per als humans, ja que asseguren que les boies “protegeixen” tant a banyistes com a la flora i la fauna marina. De fet, els autors de la recerca posen d’exemple els prats de posidònia, de qui es creia que es veurien afectats per la instal·lació dels camps de boies, però que, en canvi, s’han vist afavorits per aquesta delimitació. “Tenir barques i boies en una zona amb molta pressió turística, pensàvem que seria negatiu, però el que es veu a la superfície no és el que passa al fons marí”, destaca un Weitzmann que assenyala que la clau per la bona convivència entre el fons marí i les boies és que aquestes estiguin ben fixades i no es moguin. “El que és més important és que el cadenat no s’arrossegui i que quedi fixat”.
Equilibrar la convivència
Un dels aspectes que destaquen els investigadors és que hi ha un “equilibri inestable” entre aquelles persones que apostes per instal·lar el màxim de camps de boies possibles per evitar el fondeig de barques prop de les platges i aquelles que aposten per no omplir de boies els espais únicament accessibles amb barca. Weitzmann assenyala que moltes vegades hi ha un “problema de convivència” i reconeix que no és partidari de posar boies “a tot arreu”, entre altres motius per l’impacte visual que generen tot i que reconeix que són “molt importants” perquè “ordenen el territori, fan la navegació més segura perquè tirar l’àncora sempre és un risc i, de retruc, protegeixen el fons marí”.
