L’augment de la biodiversitat millora la salut de les persones

Aquesta és una de les principals conclusions del treball de recerca bibliogràfica Biodiversitat i Salut, encarregat pel Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’AMB

Aquest dimarts l’AMB ha presentat a l’auditori de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat el treball de recerca bibliogràfica Biodiversitat i salut, que constata científicament la correlació entre l’augment d’espècies de flora i fauna a les nostres ciutats i una millora de la salut de les persones. La jornada ha comptat amb la presència d’Emília Briones, tinenta d’alcalde de Presidència de Cornellà de Llobregat, Albert Gassull, director d’Espai Públic de l’AMB, Isabel Martín, cap de la secció de Control de Qualitat i Medi Ambient de l’AMB, Jordi Bordanove, coordinador de Promoció i Conservació de de l’Espai Públic de l’AMB, Arnau Lluch, de Barcelona Regional, i Ferran Campillo, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria.

Isabel Martín ha contextualitzat aquest estudi en el Pla de millora de la biodiversitat i ha explicat la necessitat de disposar d’arguments científics que avalin les actuacions que porta a terme l’AMB als parcs i platges metropolitans. Arnau Lluch ha explicat que un ecosistema sa i equilibrat és una barrera davant les malalties infeccioses com el coronavirus.  Ferran Campillo ha dit que “la natura té un paper vital en la prevenció i el tractament de malalties”. El pediatre ha exposat diferents exemples que demostren com la biodiversitat implica un augment de la salut en els nens i nenes. Els infants que estan en contacte amb espais naturals amb més biodiversitat emmalalteixen menys, i aquells que van a una llar d’infants amb més presència de flora i fauna tenen més activitat física, més seguretat i més benestar. 

Presentació de l’estudi ‘Biodiversitat i salut’ | AMB

Aquest treball tracta sobre els beneficis directes i indirectes que aporta la biodiversitat a la salut de les persones. Els beneficis directes afavoreixen la salut física, mental i espiritual. Pel que fa a la salut física, la biodiversitat té un paper molt rellevant en el control i la regulació de malalties infeccioses d’origen animal. Diferents estudis esmenten l’efecte dilució, mitjançant el qual la biodiversitat fa de barrera i evita que diferents malalties arribin als éssers humans. La biodiversitat també afecta positivament la nostra salut mental i espiritual: entre d’altres, existeix l’efecte biofília, és a dir, la sensació de benestar que sentim les persones quan estem en contacte amb éssers vius. Però els efectes de la biodiversitat sobre la salut van molt més enllà. També ens en beneficiem indirectament a través dels serveis ecosistèmics. Entre els més rellevants, l’estudi n’enumera els següents:

  1. Reforça la seguretat alimentària, i una dieta sana i equilibrada. La diversitat biològica de cultius proporciona capacitat de resistència i resiliència davant de les alteracions ambientals, climàtiques i econòmiques, i afavoreix l’adaptació al canvi climàtic. Les dietes basades en la diversitat d’espècies afavoreixen la salut i poden ajudar a protegir-se contra malalties gràcies a la ingesta equilibrada de micronutrients i vitamines.
  2. És un reservori de possibles medicaments nous. Molts medicaments s’extreuen o deriven de substàncies presents en diferents éssers vius. El reservori de biodiversitat és important per a la investigació de futurs medicaments.
  3. Proporciona recursos importants per a la investigació mèdica. Molts éssers vius tenen interès mèdic des del punt de vista de la investigació. Alguns dels grans avenços en anatomia, fisiologia i bioquímica es basen en l’estudi d’animals.
  4. És important en els àmbits social, cultural i espiritual en segons quines comunitats. La pèrdua de la biodiversitat i el canvi en els ecosistemes poden desembocar en una desconnexió de la població dels entorns naturals, amb el consegüent impacte sobre el benestar físic i mental i la pèrdua del sentit de pertinença.
  5. La conservació de la biodiversitat és essencial en l’adaptació al canvi climàtic. Tenir més diversitat permet que els ecosistemes siguin més equilibrats i resilients i que s’adaptin més bé al canvi climàtic. La disminució de la biodiversitat en determinats ecosistemes els pot fer més vulnerables a desastres naturals, com ara inundacions.

Casos pràctics per al foment de la biodiversitat als parcs metropolitans

En aquest treball també es presenten una sèrie d’actuacions i projectes que potencien la biodiversitat. En el cas dels parcs i platges metropolitans, la gestió integral que en fa l’AMB incorpora les línies estratègiques que recull el Pla de millora de la biodiversitat, un projecte que inclou un total de 48 actuacions als parcs i platges metropolitans, un conjunt de solucions basades en la natura i integrades dins la gestió i el manteniment d’aquests espais oberts.

  • Prats florits. Una gestió sostenible i respectuosa amb el creixement natural d’un herbassar permet que hi hagi més diversitat d’espècies i que s’utilitzin menys fitocides i insecticides (o que no se n’utilitzin), cosa que perjudica menys el medi ambient i, de retruc, la salut de les persones. Quan es deixa créixer un prat de manera natural, s’afavoreix la diversitat d’espècies vegetals i també de fauna, sobretot d’insectes. Alhora, gràcies al control biològic que algunes espècies poden exercir sobre d’altres, es fan menys necessaris els tractaments químics i es poden eliminar els tractaments amb fitosanitaris, cosa que al seu torn potencia la presència de pol·linitzadors i altres insectes.
  • Caixes niu per a ocells insectívors i torres de ratpenats per controlar la població de mosquits. Els ocells insectívors, com l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), els falciots (Apus apus) i els ballesters (Apus melba) contribueixen en el  control de mosquits: una oreneta, per exemple, menja més de 1.000 mosquits al dia. Els ratpenats són una espècie insectívora que també col·labora en el control dels mosquits i altres insectes. Els darrers estudis estimen que un ratpenat pot arribar a menjar fins a 3.000 insectes en una sola nit.
  • Basses naturalitzades per afavorir els amfibis. Les basses naturalitzades són elements que s’integren en alguns parcs per afavorir la vida aquàtica i la reproducció d’amfibis, que són depredadors de larves de mosquits, entre d’altres insectes, de manera que ajuden a controlar-ne les poblacions.

Nou comentari