Un estudi liderat per la Universitat de Plymouth que s’ha publicat a la revista científica Environmental Science and Technology assenyala que l’aigua radioactiva de l’accident nuclear de Fukushima l’any 2011 no es pot emmagatzemar de forma indefinida, ja que la zona on es va produir aquest accident té un risc continu de terratrèmols i tsunamis a la regió.
En el mateix estudi, però, alerten que no hi ha prou coneixement sobre l’impacte que pot tenir, a llarg termini, el triti, el principal radionúclid que hi ha a aquestes aigües i que té una vida mitjana de 12,6 anys, per a poder determinar si l’alliberament de més d’un milió de tones d’aigua es pot considerar segur o no.
L’accident de 2011
Fa 13 anys es va produir la fusió de la central elèctrica de Fukushima Daiichi al Japó per culpa d’un terratrèmol i posterior tsunami que van ser devastadors per al japó el març de 2011 i que és l’accident d’energia nuclear més greu del segle XXI. El govern japonès va començar a alliberar l’aigua radioactiva emmagatzemada en el seu interior, una decisió que va ser aprovada per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (OIEA), i que ha generat debats a diverses esferes pel potencial mal que pot causar al medi ambient.
Segons els investigadors, es necessita més evidència sobre els efectes futurs del triti en presència de factors estressants múltiples i emergents, com la hipòxia, l’augment de la temperatura de l’oceà i els microplàstics, ja que la contaminació del medi ambient pot tenir diverses combinacions.
Awadesh Jha, professor de toxicologia genètica i ecotoxicologia i autor corresponent de la recerca, assenyala que “en estar en una regió propensa a terratrèmols i tsunamis, existeix un perill obvi simplement emmagatzemant aigua radioactiva allí indefinidament. Però segons la nostra recerca, no se sap prou sobre els impactes del triti en la salut ambiental i humana per a dir que l’alliberament del triti aigua en l’oceà és completament segura”.
L’estudi a més posa en relleu que el triti pot ser absorbit pels sediments i els sòls i podria transferir-se al cicle de l’aigua i la xarxa alimentària, a més que podria causar danys en l’ADN d’algunes espècies de peixos. Això no obstant, els investigadors assenyalen que hi ha poques dades sobre el que pot representar l’aigua tritiada i el triti lligat orgànicament i, per tant, avaluar els riscos generals és gairebé impossible.
