La presència de metamfetamina a l’aigua podria estar fent addictes les truites de riu

Un experiment fet a la República Txeca posa de manifest l'efecte dels estupefaents que van a parar a les aigües

L’exposició de les truites de riu a la metamfetamina, que pot acumular-se i ser detectada a les aigües com moltes altres substàncies il·legals, pot convertir en addictes les truites de riu, segons un estudi publicat a la revista ‘Journal of Experimental Biology’ i dut a terme per científics de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida, a Praga. L’objectiu era saber si la presència de drogues il·legals a l’aigua, en nivells com els que es troben habitualment, tenen efectes en el comportament dels peixos. És per això que es van posar 40 truites de riu en una peixera que tenia un nivell de metamfetamines com la que s’ha trobat en alguns rius durant un període de vuit setmanes. Després, se les va tornar a una peixera neta i se’ls va donar la possibilitat, un dia sí, un dia no, que triessin si volien anar a l’aigua neta o a l’aigua amb metamfetamina. Durant els primers quatre dies després de retirar-los de la peixera amb metamfetamina, les truites sempre triaven tornar-hi perquè patien síndrome d’abstinència. A més, aquests peixos eren menys actius que els que mai havien estat exposats a la droga, que continuava al seu organisme fins a 10 dies després de la darrera exposició.

Així doncs, l’equip va concloure que fins i tot nivells baixos de drogues a l’aigua poden afectar els animals que hi viuen. Això inclou, és clar, les eliminades pels usuaris humans i que van a parar als sistemes de tractament d’aigües residuals que, en molts casos, no estan preparats per eliminar aquest tipus de contaminació. En el cas dels peixos, són sensibles als efectes neurològics de moltes drogues, de l’alcohol a la cocaïna, i poden desenvolupar addicció d’una manera semblant a la dels humans. Així, per exemple, els peixos enganxats a les drogues podrien passar més temps al voltant dels punts on les aigües tractades són retornades als rius, cosa que pot alterar els ecosistemes i afectar les poblacions d’algunes espècies. No oblidem que, en molts casos, la necessitat d’una altra dosi pot ser més forta que les necessitats naturals com ara l’alimentació o l’aparellament.

Nou comentari