Jöerg Mühlenhoff: “Els conflictes per les renovables estan una mica sobrevalorats”

La Xarxa Europea d'Acció Climàtica admet que la costa "no és la millor opció", però que calen energies netes per "protegir la natura"

La Xarxa Europea d’Acció Climàtica (CAN Europe) avisa que els conflictes locals per les renovables estan “una mica sobrevalorats”. Preguntat per les reticències d’alguns territoris de Catalunya, com l’Empordà, l’expert en polítiques de transició energètica de CAN Europe, Jöerg Mühlenhoff, admet a l’ACN que “una reserva natural o la línia de la costa potser no és la millor opció”, però creu que se sobreestima el rebuig que poden generar les renovables.

Al nord d’Alemanya també hi havia preocupació pel turisme, però es va veure que la gent identificava els molins de vent amb el progrés”, remarca. La pressió de Brussel·les per augmentar l’ús de les renovables ha reactivat el debat a Catalunya, on hi ha una moratòria als projectes.”Si es vol protegir la natura, s’haurà d’utilitzar més renovables”, defensa Mühlenhoff, posant com a exemple de l’escalfament global del planeta les recents inundacions a Alemanya i Bèlgica.

El novembre del 2019, a Catalunya es va aprovar un decret per facilitar la tramitació de nous projectes d’energies netes, despertant l’interès de promotors que han presentat desenes de projectes per fer plantes fotovoltaiques i parcs eòlics. Ara està paralitzat per la moratòria pactada entre ERC i la CUP, que rebutja un model basat en “grans projectes” i “oligopolis”, mentre que el PSC, els Comuns i Ciutadans apressen el Govern per impulsar ja les renovables, tal com demana la Comissió Europea.

Brussel·les reclama que el 40% del consum final d’energia sigui d’energies renovables el 2030. Actualment, només representen el 19,7%, segons les últimes dades de l’oficina estadística de la UE, l’Eurostat. A Catalunya representen menys del 10%.

Segons Mühlenhoff, l’obstacle principal pel desplegament de les renovables és “la burocràcia a nivell local, regional i estatal”. “Falta seguretat jurídica per a les inversions”. Posa com a exemple el cas d’Espanya durant el govern de Mariano Rajoy: “El marc era molt negatiu, els impostos desincentivaven la gent a utilitzar les renovables”.

La Comissió Europea assegura que la reforma de la directiva europea sobre renovables que ha posat sobre la taula donarà “més certesa” als inversors amb “més suport” per als sectors on s’ha fet poc progrés. Tanmateix, Mühlenhoff creu que quedarà en mans dels estats i actors locals facilitar els projectes. “Hi hauria d’haver un sistema simple i estandarditzat per decidir sobre els projectes d’una manera pragmàtica”, apunta.

El debat sobre la moratòria

Precisament, a Catalunya el debat gira entorn dels criteris per decidir quines plantes solars o fotovoltaiques es construeixen i a on. En principi, el Govern ho està revisant i s’espera que en els pròxims mesos aclareixi quines condicions s’imposaran, mentre l’oposició pressiona per engegar iniciatives.

Sergi Saladié, professor associat al Departament de Geografia de la URV i exdiputat de la CUP, critica que fins ara s’han presentat majoritàriament projectes grans: “No és una moratòria a les renovables, sinó als projectes grans“.

“S’han de fer tota mena de projectes. No estem en situació de dir aquests si i els altres no”, discrepa el vicepresident d’Eurosolar i exdiputat de JxCat Pep Puig, que afegeix: “Tenim una feina enorme a fer, sembla que el govern actual no en sigui conscient”.

En canvi, Saladié creu que Catalunya hauria d’optar per un model “basat en comunitats locals”, amb projectes “petits” repartits pel territori i “utilitzant prioritàriament espais ja degradats”. Admet que fins ara s’han presentat pocs projectes petits perquè “no tenen un marc favorable” i que, aquest, depèn “en part” del govern espanyol. De totes maneres, Saladié creu que la Generalitat té “marge” per fomentar iniciatives locals en renovables, per exemple posant oficines d’acompanyament tècnic arreu del territori.

Puig s’oposa a un vet general als grans projectes per “la situació d’emergència” i aposta per obrir “un diàleg constructiu” amb els promotors i “posar condicions” per fer-los “socialment acceptables”. En aquest sentit, creu que s’ha de discutir qui “es beneficia” d’aquests projectes per evitar que la riquesa es concentri en mans de pocs.

Saladié coincideix que la societat estarà més implicada en les renovables si se’ls fa “partícips dels beneficis” que generen els projectes. També creu que ara els catalans són més conscients que cal una transició energètica perquè l’encariment del rebut de la llum ho ha convertit en una qüestió de “supervivència”.

Nou comentari