L’any 1986 sempre serà recordat per un dels grans accidents ambientals de la història com va ser el desastre de la central nuclear de Txernòbil. La magnitud del desastre va acabar sent el principi del final de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Des de llavors, es va instaurar una àrea d’exclusió amb un radi de 30 quilòmetres a la rodona al voltant de l’antiga central nuclear de la població soviètica i es va prohibir l’accés al personal no autoritzat, tot i que diversos curiosos s’hi han apropat.
Les espècies, però, mai han marxat de l’àrea d’exclusió de Txernòbil, i una d’elles és el llop (Canis lupus). Segons una investigació feta pel grup de recerca Campbell Station de la Universitat de Princeton, publicada al portal News Wise, els llops han desenvolupat una mutació genètica a partir de la radiació que va provocar el desastre de la central nuclear que ha fet que siguin menys vulnerables davant de possibles càncers.
Una investigació des del 2014
Cara Love, biòloga evolutiva i ecotoxicologia del laboratori de Shane Campbell-Staton de la Universitat de Princeton és una de les investigadores que van analitzar els llops de la zona d’exclusió de Txernòbil. L’any 2014 van posar collars de radi i van agafar mostres de sang dels llops per comprovar la resposta d’aquests animals a la radiació que causa el càncer. Els collars portaven un dosímetre, i Love explica que obtenien dades “en temps real d’on estan i a quanta radiació estan exposats”. Els llops de Txernòbil estan exposats a 11,28 mil·lirems de radiació cada dia, una xifra sis vegades superior al límit legal de seguretat per a un treballador humà mitjana.
Love va descobrir que els llops que viuen a la zona d’exclusió tenen el sistema immunitari alterat, molt semblant al d’un pacient que pateix càncer i que rep tractament de radiació. De fet, la biòloga ha identificat parts del genoma del llop que semblen resistents a un major risc de càncer.
