Quatre incendis forestals i la destrucció d’un laboratori propers a la central nuclear de Txernòbil han encès les alarmes a l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) i la por tant a Ucraïna com als països propers, que ja van patir els efectes de l’accident que va patir la planta el 1986 i que veuen com la guerra ha colpejat no només aquesta central sinó també d’altres que, fins ara, funcionaven amb normalitat.
Dos maldecaps alhora
Aquest dimecres, el govern ucraïnès va anunciar que les tropes russes havien saquejat i destruït una instal·lació de control de la radiació a la zona, mentre que l’AIEA va advertir que els bombers havien apagat quatre focs als boscos de la regió però que encara quedaven focus actius. Tot plegat ha fet disparar un cop més la preocupació sobre la situació a l’indret on va tenir lloc el pitjor desastre nuclear de la història, que va caure en mans russes durant la primera setmana d’invasió d’Ucraïna.
D’una banda, el director general de l’AIEA, Rafael Mariano Grossi ha afirmat que l’organisme està disposat a anar “immediatament” al país per assegurar el correcte control de la zona, tot i que les negociacions que hi ha en marxa no han tingut, de moment, un “resultat positiu”. A més, també s’han detectat “augments lleugers” de les concentracions de cesi a l’aire a Kíiv i dos indrets de la central de Txernòbil, però sense arribar a ser “preocupants”.
Una instal·lació de control de la radiació
De l’altra, Ucraïna ha explicat que el laboratori destruït, que era part d’un esforç amb suport de la Unió Europea de millorar el tractament de residus, tenia com a missió analitzar mostres que, a més, han desaparegut. L’agència governamental responsable ha afegit que esperava que Rússia fes servir aquests radionúclids, que poden emetre nivells alts de radiació, “per perjudicar-se a ella mateixa i no al món civilitzat”.
En declaracions a la CNN, l’alcalde de Slavutitch, Yuri Fomichev, ha afirmat que els treballadors han estat 10 dies tancats a la central en comptes de les 12 hores màximes permeses. Grossi, per la seva banda, va explicar aquest dilluns que una dotzena de treballadors i la majoria de guàrdies es van negar a continuar amb les rotacions de 12 hores.
