Catalunya es troba en una situació climàtica delicada en la qual les sequeres extremes i els fenòmens climàtics extrems són recurrents en el temps. Una situació per la qual la gestió de l’aigua i la resiliència del país es posen a prova. Ara un projecte pilot de la Universitat de Lleida en col·laboració amb la companyia elèctrica Endesa ha convertit el tram alt del Noguera Pallaresa en el banc de proves de com poder millorar la gestió de l’aigua al país.
L’objectiu de l’estudi busca entendre com funcionen els rius de muntanya i com poden evolucionar aquests rius en un context en el qual el canvi climàtic i la pressió sobre els recursos hídrics augment i augment any rere any. Els autors del projecte estudien un tram de 20 quilòmetres entre Borén, Esterri d’Àneu, Escaló i Llavorsí, tram en el qual s’han instal·lat 20 punts de control que aporten dades en temps real sobre el cabal i la temperatura del riu en alta muntanya cada quinze minuts, el que acabarà generant una base de dades “contínua i homogènia en el temps”. “La conca experimental de la Noguera Pallaresa té el potencial d’esdevenir un referent a escala regional i d’integrar-se en xarxes internacionals de seguiment hidrològic i ambiental”, destaca el catedràtic de Geografia Física de la UdL Ramon Batalla.
Un control de la natura
A través d’aquests 20 punts de control els investigadors permetran rebre un volum de dades amb els quals poder tenir una informació fins ara mai vista sobre els rius catalans i com s’adapten a les diverses situacions climàtiques. Aquestes sèries de dades permeten una millor presa de decisions i disposar d’un context molt més ampli per desenvolupar la planificació hidrològica i avançar cap a una gestió de l’aigua més eficaç i real envers el territori. “Aquest registre detallat permet identificar patrons i tendències, anticipar canvis i millorar els models hidroclimàtics que s’utilitzen per predir l’impacte de l’escalfament global i dels usos del sòl a la conca sobre els recursos hídrics”, afegeix la investigadora postdoctoral del Grup RIUS de la UdL, Estrella Carrero, després d’estar recollint dades sobre el terreny amb el professor Antoni Palau i l’estudiant del doble grau en Enginyeria Forestal i Conservació de la Natura, Aina Albert.
