MonPlaneta
Estudien una espècie de saltamartí es reprodueix sense mascles
  • CA

Els saltamartins de l’espècie Warramaba virgo, nativa d’Austràlia, són tots femelles. No hi ha cap mascle ni els fa cap falta perquè es reprodueixen per partenogènesi, és a dir, clonant-se a elles mateixes, des de fa aproximadament 250.000 anys, segons un estudi publicat a la revista ‘Science’. El treball, a més, també determina que aquesta forma de reproducció no l’ha afectat de manera negativa, cosa que contradiu una de les explicacions principals de l’existència de la reproducció sexual.

Les W. virgo s'han escampat per tota Austràlia d'ençà de la seva aparició accidental | Universitat de Melbourne
Les W. virgo s’han escampat per tota Austràlia d’ençà de la seva aparició accidental | Universitat de Melbourne

El perquè dels sexes

La reproducció mitjançant la recombinació dels gens de dos individus té com a principal avantatge, d’una banda, l’augment de la diversitat genètica, que dóna més possibilitats d’adaptació a canvis en l’entorn. De l’altre, a més, també permet eliminar les mutacions perjudicials que es puguin produir mentre que, en el cas de la partenogènesi, s’hereten sempre.

La W. virgo, de fet, no només no està tenint problemes per aquesta raó sinó que, al contrari, està aprofitant els avantatges de la seva reproducció asexual. Com que no necessiten mascles, no només no cal invertir energia en buscar-los i aparellar-s’hi sinó que, a més, pot duplicar les seves poblacions de manera extraordinàriament ràpida. De fet, és per això que aquesta espècie, descoberta el 1962, s’ha estès per tota Austràlia.

Al contrari del que els científics han donat sempre per fet, la partenogènesi ha resultat avantatjosa per a la W. virgo | Universitat de Melbourne
Al contrari del que els científics han donat sempre per fet, la partenogènesi ha resultat avantatjosa per a la W. virgo | Universitat de Melbourne

Un cas excepcional

L’anàlisi de més de 1.500 marcadors genètics de la W. virgo també ha permès als investigadors descobrir-ne l’origen: la hibridacó entre dues espècies que sí que es reprodueixen sexualment, un fet que va tenir lloc fa 250.000 anys i que va donar com a resultat un primer exemplar que, des d’aleshores, s’ha anat clonant a ell mateix sense que, des d’aleshores, hi hagi hagut cap més diversitat genètica que la que puguin haver introduït les mutacions fortuïtes.

Tot plegat és, clarament, una objecció als perills de la reproducció asexual que els científics havien donat sempre per segurs. Hi ha altres exemples d’aquest tipus, és clar, tant d’espècies que només es reprodueixen per partenogènesi com d’altres que tenen la possibilitat de fer-ho tant aparellant-se com clonant-se.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa