La simetria és present a tota la natura, de les formes més petites a les més grans d’entre els organismes vivents del nostre planeta. De fet, fins i tot les estructures que mantenen els nostres cèl·lules vives ho són, de simètriques? Unint la biologia, la informàtica i les matemàtiques, un equip internacional d’investigadors ha mirat d’explicar per què, proposant una teoria basada en la simplicitat.

A la natura com a la vida

Si l’evolució ha tendit a preferir les formes simètriques és, segons afirmen en un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, perquè les instruccions més senzilles, com passa amb els algorismes informàtics, són la millor manera d’aconseguir una estructura concreta. Així, l’evolució les ha anat preferint, molt probablement, per raons d’eficiència.

Representació de l'estructura molecular, totalment simètrica, que permet captar llum a un bacteri | Iain Johnston / Universitat de Bergen
Representació de l’estructura molecular, totalment simètrica, que permet captar llum a un bacteri | Iain Johnston / Universitat de Bergen

Els investigadors van fer servir un model computacional per veure com es desenvolupava aquesta preferència al camp de la biologia. La conclusió és que hi ha molts més genomes senzills que descriuen algorismes senzills que no pas complicats. Quan l’evolució busca possibles sortides, les senzilles és més probable que siguin descobertes, com ho són les estructures simètriques que produeixen.

Gràcies a aquesta conclusió, han pogut relacionar els resultats amb una disciplina teòrica coneguda com a teoria de la informació algorítmica, que ha posat forma al que, d’entrada, podia semblar simple intuïció. Gràcies a aquest camp, s’han pogut fer prediccions quantitatives del biaix de la natura cap a la simplicitat.

Una volta a un joc vell

La idea es pot explicar basant-nos en un experiment mental força famós de la biologia evoutiva, d’una habitació plena de micos amb màquines d’escriure, intentant crear un llibre picant tecles aleatòriament. La probabilitat existeix, sí, però és molt baixa. Si els micos volguessin escriure una recepta, sempre serà més probable que n’escriguin una de curta i senzilla per casualitat que no pas una de llarga i complicada. Si mirem totes les receptes que hagin pogut escriure en un període de temps determinat, gairebé sempre seran simples.

Nou comentari

Comparteix