No aplicar com cal la perspectiva de l’espai i el temps en la investigació sobre el món vegetal limita la comprensió dels processos biològics i tambe la capacitat de respondre a les amenaces a la vida vegetal del planeta. Això conclou un estudi publicat a ‘Trends in Plant Science‘ per Sergi Munné-Bosch, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) de la Universitat de Barcelona.

Davant d’un canvi global, les limitacions a l’hora d’estudiar la biologia vegetal no permeten tenir una imatge completa dels processos que afecten les plantes. Millorar el coneixement que en tenim requereix un marc de referència espaitemporal amb dades integradors i escalables que abordi els processos biològics –germinació, senescència, resposta a l’estrès– amb enfocaments bioquímics, cel·lulars i poblacionals.

Entendre com funciona la vida vegetal a diversos nivells és un desafiament molt complex que requereix enfocar la recerca de manera integradora. Això vol dir involucrar la física, la química i les matemàtiques, per exemple, i que englobi la varietat entre espècies i també entre individus, que inclou variacions entre òrgans, teixits i orgànuls cel·lulars.

“Ens solem fixar en el com i el perquè dels processos fisiològics i no donem gaire importància al quan i l’on”, diu Munné-Bosch, que fa poc ha rebut el Premi ICREA Acadèmia. Per tant, “sovint es perd o no s’aplica corectament la referència de l’espai i el temps”. L’escala en què es despleguen les activitats de recerca, sobretot en l’espai i el temps, dificulta una visió integradora. “No s’ajusta a l’escala real del funcionament del nostre planeta”, afirma Munné-Bosch, que afegeix que això “afecta directament la nostra capacitat per fer accions reals a llarg termini que persisteixin durant diverses generacions i que siguin efectives a escala global”.

L’investigador remarca la dificultat de “captar imatges simultànies a diferents nivells d’organització i seguir temporalment un procés fisiològic sense que se’ns escapi cap detall”. Aplicar noves tecnologies per integrar aquest context pot ser crucial per a recerques futures. “Cal potenciar les aproximacions metodològiques que incloguin l’obtenció d’imatges en temps real i de manera contínua, i tenir en compte estudis a diferents nivells d’organització, des de la molècula fins a l’ecologia, passant per tots els nivells intermedis”, insisteix Munné-Bosch.

  | Departament de Territori i Sostenibilitat
| Departament de Territori i Sostenibilitat

Escollir el millor marc temporal per estudiar aquests processos permetrà tenir dades més precises i útils en recerca bàsica i aplicada. Si no es així, no es podrien conèixer amb detall els mecanismes de resistència d’arbres mil·lenaris o el procés de germinació de les llavors. Així doncs, “el factor temps afegeix una complexitat substancial a l’estudi dels processos biològics”, però “no és sempre una bona referència com a factor individual”. En conseqüència, “cal complementar-lo amb altres marcs de referència per entendre millor els processos biològics en la seva complexitat”, apunta el científic.

Actualment, hi ha estudis que incorporen aproximacions espaitemporals per millorar la comprensió del funcionament dels éssers vius i els ecosistemes, però “encara són insuficients”, diu Munné-Bosch, però és “imprescindible” invertir més en recerca de qualitat per tenir en compte els procesos biològics en recerca bàsica i aplicada però també amb aproximacions espaitemporals “reals”. “La ciència ha de ser capaç d’entendre la vida amb tota la seva complexitat.”

En el futur, s’espera que les noves tecnologies, en especial la intel·ligència artificial, permeti desxifrar les incògnites d’aquests processos i, conclou Munné-Bosch “conviure millor amb les altres espècies amb què compartim el planeta”.

Nou comentari