Les missions a l’espai posen a prova els éssers humans en el vessant físic i en el vessant mental. Precisament aquest darrer aspecte és el que ha posat a prova l’Agència Espacial Europea (ESA) en una prova per mostrar els desafiaments que suposa l’aïllament i el confinament dels astronautes a l’espai. Per fer-ho 25 voluntaris han estat confinats en un submarí portuguès, en espais reduïts molt semblants als que habiten els astronautes, durant 60 dies. Un equip científic format per membres de diverses universitats d’Alemanya, Itàlia i Portugal han estudiat com va evolucionar l’estrès, l’estat d’ànim i la dinàmica del grup dels 25 voluntaris.
Per extreure els resultats, que encara no s’han publicat, els investigadors van fer servir qüestionaris formulats a la tripulació i van prendre mostres de cabells i saliva. Segons relata el comunicat de l’ESA, els resultats de la investigació permetran rastrejar marcadors d’estrès com pot ser el cortisol i poder monitorar els canvis en la salut immunològica de la tripulació. Daniel Neuenschwander, director d’Exploració Humana i Robòtica de l’Agència Espacial Europea, assenyala que “aquests esforços aprofundeixen la comprensió dels entorns extrems i exerceixen un paper crucial en la preparació de la comunitat espacial global per als desafiaments de futures missions a la Lluna, Mart i més enllà“.
L’ús de submarins per a estudis socials
Que dins d’un submarí s’hagin recreat les condicions d’aïllament dels astronautes per observar l’evolució dels humans davant aquestes condicions pot ser una pràctica que s’acabi estenent, ja que integrar els coneixements adquirits en aquest tipus “d’experiments” pot suposar també un avenç en l’atenció mèdica dels humans destinats a les estacions polars, desplegaments militars, expedicions de senderisme, poblacions que viuen en foscor perllongada i fins i tot operacions mineres; en tots casos amb un aïllament clar.
La missió Subsea -el nom que ha rebut aquesta recreació de l’aïllament- pot suposar l’inici d’un projecte que estarà destinat a ampliar el seu abast de recerca en etapes posteriors. Ricardo Conde, president de l’ESA assenyala que “SubSea s’alinea perfectament amb l’interès creixent de Portugal en les activitats analògiques i la medicina espacial”.
