Els eriçons del mar Carib estan morint en grans quantitats sense que se’n sàpiga la causa, segons el programa internacional ‘Atlantic and Gulf Rapid Reef Asssessment’ (AGGRA) que segueix la salut dels esculls de corall de l’oest de l’Atlàntic i el golf de Mèxic. Els investigadors alerten que la desaparició d’aquests animals, més enllà de com de dramàtica és per ella mateixa, podria tenir conseqüències catastròfiques en els ecosistemes marins.

Un fenomen conegut i amb efectes desastrosos

Aquesta mortalitat massiva i inexplicable afecta l’espècie coneguda com a eriçó de mar d’espines llargues (Diadema antillarum). Segons AGGRA, el fenomen va començar a observar-se durant el mes de febrer a les Illes Verges dels Estats Units però, des d’aleshores, s’ha anat estenent cap a l’oest fins arribar a l’illa de Jamaica. La mort en massa d’eriçons a la zona no s’havia vist en aquestes proporcions des dels anys vuitanta i, de fet, ja en aquell moment es va considerar que havia estat una raó clau del declivi dels esculls de corall que s’ha observat des d’aleshores.

El paper dels eriçons de mar en aquests ecosistemes és molt important, ja que pasturen pels escull i s’alimenten d’algues que, si creixen de manera descontrolada, poden perjudicar el desenvolupament del corall. Així, aquests animals herbívors mantenen les condicions ideals perquè l’ecosistema pugui florir i créixer i, quan no hi són, es deteriora.

Un eriçó de mar d'espines llargues moribund | CNSI
Un eriçó de mar d’espines llargues moribund | CNSI

Diverses hipòtesis

Pel que fa a per què estan morint en quantitats tan grans, de moment no se n’ha pogut treure l’entrellat ni, tampoc, trobar una manera de posar-hi fre. Entre les hipòtesis en què treballen els científics hi ha una epidèmia, ja sigui d’un paràsit, un virus o un bacteri, i també l’augment de la temperatura de l’aigua a causa del canvi climàtic.

El cert és que les raons podrien ser totes elles combinades. Acostumats a aigües més fredes, els organismes del mar pateixen estrès quan les temperatures pugen, i això els fa més susceptibles a tot tipus de malalties, una situació que és prou coneguda en el cas, especialment, dels esculls de corall, un dels ecosistemes marins més amenaçats per l’escalfament global.

A les zones afectades, la mortalitat dels eriçons de mar se situa entre el 90% i el 95%, unes xifres esfereïdores. Quan moren, perden les espines i, quan es comencen a descompondre, es desenganxen del lloc on eren i els corrents se’ls enduen rodant, com si fossin petites pilotes blanques.

La Xarxa Diadema mirar de seguir l’avenç de la mortalitat dels eriçons de mar i esbrinar-ne la raó

Una onada de morts que avança

A mitjans del mes de febrer, es van començar a veure grans quantitats d’eriçons morts en un port de St. Thomas, a les Illes Verdes dels Estats Units. A mesura que passaven els mesos, es van observar situacions semblants a diverses illes més, cada vegada més a l’oest, fins arribar a l’illa de Jamaica, a més de 1.200 quilòmetres de distància.

La Xarxa de Resposta Diadema, una iniciativa col·laborativa que abasta tot el mar Carib, està mirant de fer un seguiment de les observacions d’episodis de mortalitat i de recollir mostres d’eriçons per mirar d’entendre què està passant i com es pot evitar, tant ara com en el futur.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa