En un moment on la biodiversitat està amenaçada arreu del món a causa de l’escalfament global i altres conseqüències de l’activitat humana, un estudi de la Universitat de Barcelona ha avaluat quin impacte ha tingut un programa de reproducció de tortuga verda que va començar fa cinquanta anys a les illes Caiman, per tal de saber quin èxit té la colonització assistida a l’hora de crear noves poblacions.
L’equip d’investigadors, dirigit per dos experts de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, ha publicat els resultats a la revista ‘Nature Communications’, on confirmen que els esforços han donat bons resultats i que la reintroducció d’exemplars criats en captivitat no ha afectat l’eficàcia biològica de la primera generació de tortugues nascudes en llibertat.
Així doncs, sembla que en el moment actual, on hi ha moltíssimes espècies que corren perill, les colonitzacions assistides podrien ser una bona mesura de conservació tot i que, adverteixen els autors, calen avaluacions “exhaustives” dels costos i els beneficis, com també dels riscos, i un seguiment “a llarg termini” de la seva evolució.
Una espècie gairebé desapareguda
La tortuga verda (Chelonia mydas), una espècie migratòria present a latituds tropicals i subtropicals de tot el món, es troba en perill d’extinció i de fet, a les illes Caiman, la sobreexplotació dels humans va fer que es considerés gairebé extingida a mitjans del segle XX. El 1983, però, una operació comercial de cria va aconseguir començar a augmentar-ne la població i, a dia d’avui, hi ha entre 100 i 150 femelles adultes.
Per a aquest programa de reproducció, es van alliberar exemplars criats en captivitat durant un any, per aprofitar la seva tendència a tornar a les platges on van néixer o on van ser alliberades per tal de pondre els ous. A més, també es va tenir molt en compte l’origen genètic, per assegurar-ne la diversitat i evitar uns possibles problemes que, de moment, no han fet acte de presència.
Resultats prometedors
Per avaluar com havia anat el programa, es van recollir mostres genètiques i dades ecològiques de les illes Gran Caiman i Petita Caiman, en tres moments del procés de reintroducció. Gràcies a això, es va poder veure el parentesc entres les tortugues i quins processos havien intervingut en la formació d’aquestes dues noves poblacions.
Segons sembla, totes dues són, majoritàriament, a causa del programa de cria en captivitat, amb un 79,4% de les tortugues de Petita Caiman i un 90,3% de les de Gran Caiman emparentades amb adults alliberats. Les poblacions, però, van divergir ràpidament a causa de la deriva genètica, diferenciant-se clarament. La tendència a tornar al mateix lloc a pondre, a més, pot augmentar encara més la diversitat a mesura que passin les generacions.
Una opció només per a emergències
Els resultats fan pensar en la possibilitat de fer servir aquest mateix sistema amb altres tortugues marines o espècies amb característiques similars, fins i tot si es tracta de casos on la supervivència està amenaçada per la degradació dels hàbitats. Tot i això, és clar, els investigadors insisteixen que cal prioritzar la conservació al mateix indret, menys costosa i amb menys riscos.
