Un nou estudi impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i La Salle-Universitat Ramon Llull assenyala que els microorganismes tenen una gran capacitat i potencial per degradar plàstics. Concretament, assenyalen que el 95% de les espècies procariotes gaudeixen d’un gen que té un gran potencial per poder degradar polímers plàstics naturals o sintètics, un fet que podria suposar que aquests microorganismes poden respondre de forma natural i inherent a la contaminació per plàstics derivada de l’activitat humana. “Els nostres resultats mostren que el potencial de biodegradació del plàstic no es limita a uns pocs microbis especialitzats, sinó que és gairebé universal”, afirma Pere Puigbò, investigador de la UAB i coautor de l’estudi. Puigbò, a més, destaca que “això suggereix que les comunitats microbianes d’arreu del món ja disposen de les eines moleculars necessàries per respondre a la contaminació per plàstics”.
La major guia del món
L’estudi està emmarcant dins del projecte internacional MicroWorld, un projecte en el qual s’ha creat l’eina més completa de la història sobre aquest tipus d’organismes i com impacta la biodegradació microbiana del plàstic. Els PlasticDegrading Clusters of Orthologous Groups (PDCOG)-que classifiquen proteïnes associades a la degradació d’11 polímers naturals i 28 de sintètics-, són una base de dades amb 625.616 proteïnes potencialment degradadores de plàstic, classificades en 51 grups ortòlegs, un recull que la fa en la guia més gran del món, un catàleg on es poden trobar visions fins ara inèdites sobre com els bacteris i els arqueus poden contribuir a la neteja de la contaminació per plàstic en ecosistemes diversos.
«Aquest recurs ofereix una visió global del potencial de biodegradació codificat a la natura. Comprendre com els microbis s’adapten als seus entorns ens permet dissenyar nous materials i solucions biotecnològiques que estiguin alineats amb els processos naturals», afirma Miho Nakamura (La Salle-URL /UTU/IST), coautora del treball.
