MonPlaneta
Els impactes del canvi climàtic s’avancen i podrien esfondrar l’economia
  • CA

El darrer informe Parasol Lost elaborat per l’Institut i Facultat de Actuàris (IFoA) i la Universitat d’Exeter (UofE) alerta que els impactes del canvi climàtic s’estan avançant i això pot suposar un esfondrament per a l’economia mundial per a l’any 2050, ja que les pèrdues econòmiques es podrien enfilar per sobre dels dos bilions de dòlars.

Els experts alerten que l’augment de les temperatures globals s’està accelerant més de pressa del que es preveia -el 2025 ja va ser el tercer any més càlid a Catalunya mai registrat- per culpa de la pèrdua del “refredament per aerosols”, un fenomen que compensava prop de mig grau d’escalfament i que està desapareixent per l’augment de la contaminació i la sensibilitat de la Terra als gasos d’efecte d’hivernacle. Sir David King, fundador i president del Grup Assessor sobre la Crisi Climàtica global, afegeix que “els responsables polítics han d’implementar ara un pla de recuperació de Solvència Planetària que ens allunyi de la zona d’alt risc. És necessari actuar per a accelerar radicalment l’adaptació de la societat al canvi climàtic, accelerar la transició energètica i eliminar l’excés de gasos d’efecte d’hivernacle que ja es troben en l’atmosfera”.

Els autors de l’informe assenyalen que les previsions és que l’escalfament global se situï en els 2 °C abans de 2050, una xifra per sobre del que marquen els Acords de París i que suposaria una catàstrofe per a totes les societats mundials, ja que no només afectaria el comerç i les economies, sinó que tindria un impacte dràstic sobre els sistemes hídrics i alimentaris, la migració i la salut humana. De fet, els experts que participen en l’estudi alerten que l’actual model econòmic suposa un consum de recursos natural que és inassumible per la Terra i, actualment, es necessitarien els recursos de gairebé dos planetes com la Terra (1,7) per poder satisfer les necessitats industrials i econòmiques.

Un risc d’insolvència planetària

La situació que es pot generar per l’augment de l’escalfament global pot fer que el risc d’inflació augmenti dràsticament per l’impacte del clima, els xocs financers i la retirada de les assegurances d’àrees d’alt risc, una concatenació de factors que acabaria desembocant en una inestabilitat financera generalitzada i una possible “insolvència planetària”. Una insolvència que generaria greus efectes en els serveis vitals que donen suport a la societat humana, l’economia i la biodiversitat global. En l’informe també es carrega contra els models econòmics dels darrers anys, uns models “que han minimitzat l’impacte del canvi climàtic en les economies” i alerten que el model econòmic actual consumeix els recursos naturals massa de pressa, un fet que fa impossible una regeneració de forma natural. De fet, una anàlisi recent del Fòrum de Risc Financer Climàtic del Regne Unit alerta que les empreses l’impacte avançat del canvi climàtic podria ocasionar una caiguda del 15% al 20% del PIB mundial en un període de cinc anys.

Els experts, a més, assenyalen que els pronòstics econòmics convencionals exclouen riscos claus per a la supervivència del planeta com poden ser l’augment del nivell de la mar, l’acidificació dels oceans, els punts d’inflexió, la degradació de la naturalesa, els impactes en la salut humana o els conflictes i les migracions. De fet, els autors de l’estudi assenyalen que cal apostar per la sostenibilitat com a contrapès del model actual, ja que més sostenibilitat podria donar un suport fonamental al creixement social i econòmic dels països i, a la vegada, reduiria el risc de patir esdeveniments climàtics catastròfics.

Com afecta el canvi climàtic a la humanitat | Parasol Lost: Recovery plan needed

“Ens endinsem en una nova realitat: un món amb un escalfament global d’1,5 °C, on intensos riscos físics amenacen les economies, el cost de la vida i els sistemes financers, i s’albiren punts d’inflexió catastròfics. Avui dia, ja podem observar el cost econòmic d’aquests impactes climàtics; només als Estats Units, es produeixen desastres climàtics de milers de milions de dòlars cada 19 dies, en comparació amb cada 82 dies en la dècada de 1980. A mesura que s’accelera el ritme de l’escalfament, és probable que aquestes crisis climàtiques es produeixin amb més rapidesa, amb impactes més immediats i intensos en les nostres economies, per als quals els responsables polítics i els mercats han d’estar preparats”, sentencia el doctor Jesse Abrams, autor de l’informe i membre sènior d’Impacte en Green Futures Solutions, Universitat de Exeter.

Cal desenvolupar un pla de ‘solvència planetària’

Els autors de l’estudi, a més de demanar un canvi en el model productiu, demanen que les grans corporacions i empreses col·laborin amb els estat per crear un pla de recuperació de la solvència planetària. “Un enfocament destinat al creixement del PIB no ha tingut en compte els riscos que produeix l’economia extractiva, amb activitats econòmiques que impulsen més escalfament global i la degradació de la naturalesa. Utilitzem els recursos de la Terra a un ritme més ràpid del que es poden reposar, trencant els límits planetaris en múltiples dimensions”, destaquen els investigadors.

Davant d’una situació en la qual es necessitaria gairebé els recursos de 2 ‘terres’ per mantenir el consum actual els experts demanen “un pla de recuperació de la solvència planetària, basat en els principis de la regulació de la planificació de la recuperació de serveis financers, hauria d’establir un marc sòlid i amb visió de futur per restaurar i protegir la capacitat del planeta per sostenir la societat humana i l’economia”.

Un pla que pivota sobre diversos objectius com evitar el risc de col·lapse social i econòmic per la pèrdua dels sistemes de suport crític de la natura, minimitzar els riscos catastròfics globals, assegurar la continuïtat dels serveis ecosistèmics vitals i la restauració del capital natural. Els autors de l’informe van més enllà i asseguren que en aquest pla planetari hauria d’haver-hi la possibilitat d’incloure opcions àmplies i radicals, s’hauria d’informar directament els caps de govern, al gabinet i als consells nacionals de seguretat i que una coalició de països compromesos haurien de ser els baluards d’aquest pla i vetllar per la seva implementació.

Més notícies

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa