Els impactes del canvi climàtic i l’escalfament global estan posant al límit gran part de les joies naturals del planeta. Una d’aquestes joies naturals es troba al bell mig d’Europa, als Alps concretament. Un nou estudi publicat al portal científic Nature assenyala que entre el 2033 i el 2041 als Alps es registrarà la taxa de pèrdua de glaceres més elevada de la seva història i que pot suposar el col·lapse de les glaceres alpines.
Un equip internacional d’investigadors liderat per ETH Zurich, l’institut de recerca WSL i la Vrije Universiteit Brussel ha estat l’encarregat de desenvolupar l’estudi i revela que “les regions amb moltes petites glaceres en elevacions més baixes o prop de l’equador són particularment vulnerables, incloent-hi els Alps, el Caucas, les Muntanyes Rocalloses, així com parts dels Andes i les serralades africanes que es troben en latituds baixes”. “En aquestes regions, s’espera que més de la meitat de totes les glaceres s’esvaeixin en els pròxims deu o vint anys”, afegeix Van Tricht, investigador de la Càtedra de Glaciologia de l’ETH Zurich i de l’institut de recerca WSL. Això fa que el ‘paradís glacial’ d’Europa estigui totalment amenaçat.
Els Alps, i el món, a punt de col·lapsar
Els investigadors van fer projeccions a través dels tres models de glaceres globals d’última generació combinats amb diversos escenaris i van poder constatar que si l’escalfament global es mantingués en els 1,5 graus (com marquen els Acords de París) només sobreviurien el 12% (430 de les 3.000) de les glaceres dels Alps, mentre que en un escenari en el qual l’escalfament global se situava en els 2 graus les glaceres es veurien reduïdes al 8% (270 glaceres) i en un escenari d’escalfament de 4 graus o més només sobreviuria l’1% de les glaceres dels Alps.
De fet, els investigadors assenyalen que les dades de l’estudi mostren que no hi ha cap regió sobre el planeta Terra en la qual les glaceres es poguessin mantenir impertèrrites, sinó que l’impacte del canvi climàtic i l’escalfament global farà que les glaceres disminueixin. Els autors de l’estudi posen com a exemple les glaceres del Karakoram, a l’Àsia central, on fins i tot amb el canvi de mil·lenni les seves glaceres van créixer lleugerament.
