L’arribada a Europa de la formiga agulla asiàtica, una espècie invasora depredadora i verinosa, ha estat confirmada per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre conjunt del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La detecció confirmada de la Brachyponera chinensis al continent ha despertat preocupació no només pel mal que pot fer a altres espècies de formigues sinó també als humans, ja que el seu verí pot causar reaccions al·lèrgiques perilloses.

Una més a una llarga llista de perills

Les espècies invasores són un dels problemes més grans per a la biodiversitat del planeta. A causa dels viatges dels humans per tot el món, tot tipus d’animals i plantes han arribat lluny dels seus hàbitats d’origen i, en alguns casos, estan causant problemes greus als ecosistemes d’acollida, fent retrocedir espècies autòctones i trencant un equilibri biològic que, sovint, és molt fràgil.

La formiga agulla asiàtica és una d’aquestes espècies. De les costes de la Xina, Taiwan, Corea i el Japó, durant els darrers 80 anys ha arribat als Estats Units, on és present a 17 estats, i ara, pel que sembla, també ha arribat a Europa. Els investigadors de l’IBE han anunciat, en un article a la revista ‘Zootaxa’, la primera detecció confirmada d’un exemplar d’aquesta espècie al continent el juliol de 2020 a Nàpols, Itàlia.

Un exemplar de Brachyponera chinensis, l’espècie invasora detectada per primer cop a Nàpols | Wikimedia Commons

Moltes incògnites

L’anàlisi genètic apunta que l’exemplar, un mascle, podria haver arribat a Europa des dels Estats Units o bé que, a tots dos continents, hi hagués arribat des del mateix origen. Aquest tipus d’animals són introduits en nous entorns per accident, especialment a través del comerç de plantes. Com que sovint comencen a propagar-se en jardins privats, és difícil detectar-los abans no ocupin una zona relativament gran.

Curiosament, d’entre totes les formigues capturades i estudiades a Nàpols entre 2016 i 2021, només n’hi havia una d’aquesta espècie. Tot i això, el fet que el mascle capturat volés vol dir que, com a mínim, hi ha un niu prou desenvolupat a la zona. Trobar-lo, però, pot ser difícil per les raons esmentades, i per tant ja es podrien haver propagat força sense que ningú se n’adonés. Tot i això, els investigadors també afirmen que és possible que s’introduís part d’una colònia, sense reines, i que els mascles hagin estat produïts per obreres, una situació excepcional però possible en aquesta espècie.

La formiga ha estat trobada en un jardí privat a Nàpols | Rutger van der Maar / Flickr

Futur incert

L’aparició d’aquesta espècie exòtica a Europa, i la manera com s’ha propagat pels Estats Units, preocupa, ja que aquesta espècie depredadora podria tenir un impacte molt gran en les formigues autòctones i, per tant, en l’equilibri dels ecosistemes. De fet, el perill que suposa és semblant al de la vespa asiàtica o la formiga argentina. En aquest cas, a més, també podria ser un problema de salut pública, ja que el seu verí pot provocar xocs anafilàctics en algunes persones al·lèrgiques.

Si ja ha arribat a la fase exponencial de la seva expansió, a més, podria ser impossible eradicar-la i només es podria controlar si es fes una gran inversió de diner públic. Tot i això, podria ser que encara fos en fase de latència, és a dir, establerta en un nou hàbitat però encara localitzada i, per tant, si es fes un seguiment, podria detectar-se i eliminar-se. De fet, aquesta mateixa estratègia és la mateix que s’hauria de seguir amb totes les espècies invasores per impedir que es converteixin en una amenaça pels ecosistemes de tot el món.

Nou comentari

Comparteix