Un equip d’investigació ha arribat a la conclusió, després de treballar amb foques del centre de rehabilitació Ditch Sealcentre Pieterburen (Països Baixos) que aquests animals tenen sentit del ritme. La troballa, que ha estat publicada a la revista ‘Biology Letters’, dóna pistes molt importants sobre en quin moment de l’evolució va aparèixer aquesta capacitat i per què.
La parla i la música estan relacionades
Els humans som animals alhora molt xerraires i molt musicals. Segons la biologia evolutiva això té molt de sentit, ja que es pensa que la capacitat per a la parla i per a la música estan relacionades. Al cap i a la fi, sembla que només els animals que poden aprendre noves vocalitzacions tenen, alhora, un sentit del ritme.
D’entre els nostres parents més propers, els primats no humans, se sap que poden respondre al ritme si se’ls entrena però que, tot i així, les seves capacitats rítmiques són molt diferents de les nostres. Dels altres mamífers, en canvi, se’n sap molt menys. És per això que els investigadors van decidir estudiar les foques comunes, uns animals que, com nosaltres, també són capaços d’aprendre a vocalitzar.
La sorprenent capacitat innata de les foques
Els científics van crear una sèrie de vocalitzacions de foques que diferien en tempo (ràpid o lent), llargada (duració de les notes) i regularitat (regular o irregular). Després van provar-les amb una vintena de foques i, fent servir un mètode semblant a l’emprat en estudis amb infants, van registrar quants cops es giraven per buscar la font del so. Aquest comportament indica que l’estímul ha captat l’interès del receptor i, si les foques poden discriminar entre les propietats rítmiques, podrien mirar més temps o més sovint a les seves seqüències sonores preferides.
Així és com es va notar que les foques miraven més quan les vocalitzacions eren més llargues, més ràpides o amb un ritme més regular. Això era així fins i tot en foques d’un any que no havie estat entrenades ni condicionades de cap manera però que, tot i això, distingien entre seqüències ràpides i lentes, regulars i irregulars i llargues i curtes. Una prova clara que tenen no només la capacitat de l’aprenentatge vocal sinó també de processament del ritme.
Una altra peça al trencaclosques
Aquest decobriment ens acosta una mica més a acabar el trencaclosques complicadíssim els orígens de la parla i la musicalitat. És per això que, a contiuació, els mateixos investigadors volen repetir l’experiment amb sons d’altres animals, o fins i tot amb sons abstractes, per veure si reaccionen igual, i també fer-ho amb altres mamífers per veure si n’hi ha més que puguin percebre el ritme de manera espontània.
