Durant els mil·lenis IV i III, poblacions sedentàries van habitar els oasis situats al desert d’Aràbia del Nord i ara, un equip de científics del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de la Royal Commission fo AlUla (RCU) han descobert una gran construcció defensiva de fa 4000 anys que envoltava l’oasi de Khàybar, un dels més grans i extensos que s’han conegut en la història.
Segons els científics, la construcció data entre el 2250 i 1950 aC, basant-se en la datació per radiocarboni obtinguda de les mostres extretes durant les excavacions i han publicat els resultats dels seus estudis al portal Journal of Archaeological Science: Reports (JASREP)
Al nord de Medina
L’equip de científics del CNRS i l’RCU ha revelat que aquestes fortificacions estaven ubicades al nord de la ciutat de Medina, a la regió d’Hijaz a l’Aràbia Saudita. Aquesta fortificació defensiva tanca l’oasi de Khàybar, un fet pel qual el converteix en un dels oasis emmurallats més grans d’Aràbia Saudita juntament amb el de Tayma, segons informa el CNRS.
Segons han pogut esbrinar els científics del CNRS i l’RCU, les dimensions d’aquesta fortificació estaven datades de 14,5 quilòmetres de longitud, entre 1,70 i 2,40 metres de gruix i aproximadament cinc metres d’altura. Malgrat aquestes dimensions, avui dia no se n’ha conservat, pràcticament, ni la meitat de la seva longitud original (els científics estimen que en queda el 41%, 5,9 quilòmetres i 74 baluards). L’abast d’aquesta fortificació permetia emmurallar un territori rural i sedentari que s’estenia fins a les, gairebé, 1.100 hectàrees.
Un gran descobriment
Aquesta troballa és molt més important del que pot semblar, ja que, malgrat que ja s’havien documentat diversos oasis emmurallats de l’Edat de Bronze, aquest descobriment adquireix una importància singular, ja que afegeix informació sobre l’ocupació humana del nord-est d’Aràbia i fa que es pugui comprendre millor la complexitat social existent durant l’època preislàmica i, de fet, comporta avenços per comprendre el passat prehistòric, preislàmic i islàmic del nord-oest d’Aràbia.
Però la seva troballa fa que també sorgeixin interrogants, ja que l’estudi confirma que l’oasi de Khàybar pertanyia a una xarxa d’oasis emmurallats del Nord-oest d’Aràbia, però els científics es pregunten quins van ser els motius pels quals es va construir, quina era la naturalesa de les poblacions que el van edificar i quines relacions tenien amb altres poblacions fora muralles.
