A finals del passat mes de juliol, el Servei d’Inspecció de Salut d’Animals i Plantes dels Estats Units va anunciar que més de la meitat dels cèrvols salvatges a què havien fet proves a l’estat de Michigan tenia anticossos del SARS-CoV-2, indicant que hi havien estat exposats. Això podria resultar un gran problema ja que aquests animals podrien esdevenir un reservori del virus i fer que anés tornant als humans de manera recurrent. Ara, un nou estudi, encara sense revisar però publicat a ‘bioRxiv’, ha aprofundit en aquest possible cas de transmissió d’humans a animals i afirma no només que ha passat a un segon estat sinó que també es transmet entre cèrvols.
Aquesta notícia és preocupant perquè no se sap quines conseqüències pot arribar a tenir. De moment sembla que els cèrvols es poden contagiar entre ells, però no cada quan passa d’humans a cèrvols ni si ho fa passant per alguna altra espècie entremig. Segons sembla, però, els cèrvols no tenen símptomes visibles d’infecció, per bé que el virus és detectable quatre dies després del contagi i durant unes tres setmanes més.
D’entre els cèrvols a què van fer proves, a l’estat d’Iowa, el 33% van donar positiu al principi de la temporada de caça i van anar augmentant fins al 80% uns mesos més tard. Tot i això, no es pot inferir directament quants dels contagis venien de caçadors i quants d’un canvi en els desplaçaments dels mateixos cèrvols a causa de la persecució, que podria haver fet que es trobessin més sovint i augmentés la capacitat del virus d’arribar a altres exemplars. El cert, però, és que en estudiar les diverses variants detectades, la més comuna és la que també ho era entre els humans en aquell moment, i s’han establert alguns paral·lelismes en la ràtio de contagis.
De moment no se sap si el virus pot tornar a passar dels cèrvols als humans, ni amb quina facilitat però en qualsevol cas els cèrvols dels Estats Units es podrien convertir en un gran reservori del SARS-CoV-2, ja que n’hi ha uns 25 milions d’exemplars i molts viuen en regions properes a grans zones urbanes, interactuant no només en la cacera sinó també en els accidents de trànsit on els cèrvols es veuen implicats. Així doncs, una propagació descontrolada del virus entre aquests animals podria fer que s’especialitzés en ells, reduint el risc per als humans, o que patís canvis que el fessin encara més perillós per a nosaltres.
