A més de per la seva intel·ligència, el lloros també són coneguts per tenir vides llargues. Totes dues coses, sembla, podrien estar relacionades, segons afirma un estudi liderat per l’Institut Max Planck (Alemanya) que conclou que la mida relativa dels seus cervells podria tenir molt a veure amb el fet que algunes espècies visquin tants anys.
Un misteri
El treball, publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences’, és el fruit de l’examen de 217 espècies de lloro. D’entre elles, algunes tenen una esperança de vida mitjana de fins a 30 anys, una xifra que normalment només assoleixen les aus més grosses. La causa, tal com han apuntat, podria ser la mida relativament gran dels seus cervells, suggerint que les capacitats cognitives associades els poden ajudar a evitar perills del seu entorn i, per tant, viure més.
Una anàlisi sense precedents
L’única manera d’arribar a aquesta conclusió era comparar grans mostres de lloros vius, i això és precisament el que han fet. Col·laborant amb Species360, que recull dades de zoos i aquaris, han pogut recollir les dades de més de 130.000 lloros de més de 1.000 zoos, cosa que els ha permès, per primer cop, calcular l’esperança de vida d’aquestes 217 espècies de lloro, que són més de la meitat de les conegudes.
L’estudi va mostrar que la diversitat en la longevitat d’aquests animals és enorme, de només dos anys els que viuen menys fins als 30 dels qui viuen més temps. Els extrems, a més, encara són més increïbles quan es pensa que són mitjanes i que alguns individus han arribat a viure més de 80 anys, una xifra senzillament espectacular tenint en compte que seria una edat respectable per a un humà, que pesa uns 100 cops més.
Possibles explicacions
Gràcies a una gran anàlisi comparativa, l’equip va mirar de determinar si les habilitats cognitives dels lloros tenien influència en la seva longevitat. La primera hipòtesi era que els ocells més intel·ligents poden resoldre millor els problemes i, per tant, sobreviure més. La segona hipòtesi era que un cervell més gran triga més a créixer i, per tant, cal una vida més llarga. Combinant les dades i provant models, van concloure que la primera hipòtesi era la correcta, és a dir, que els lloros amb els cervells més grans podien evitar amb més facilitat la mort i viure més temps.
Una dada sorprenent és que altres factors, com la dieta o el temps de desenvolupament necessari per desenvolupar cervells grans, no afectessin l’esperança de vida. Aquest segon cas, justament, és el dels primats. En aquest mateix sentit, els investigadors volen explorar si la socialització i l’aprenentage cultural també influeix en l’esperança de vida dels lloros. Una de les coses que defineix els humans és la gran quantitat d’habilitats adquirides vivint en societat, i seria interessant veure si en el cas dels lloros passa una cosa semblant.
