L’Àrtic ja no és la fortalesa històrica que durant segles ha mantingut el seu equilibri natural sense aparicions d’espècies invasores. Un estudi fet per investigadors del British Antarctic Survey (BAS) ha pogut detectar l’ADN d’una espècie marina invasora a l’Àrtic canadenc, una detecció que suposa que el canvi climàtic i l’escalfament global estan obrint les portes de la fortalesa àrtica, ja que les aigües de la regió no serien prou fredes per a evitar l’avenç d’altres espècies no acostumades a aquest clima i, per tant, ja no hi ha una barrera natural contra les espècies invasores.
Els científics van agafar una mostra d’aigua i la van sotmetre a la metacodificació d’ADN ambiental (eDNA), una tècnica que permet que s’identifiquin una gran quantitat d’espècies només a través d’una sola mostra -perquè els organismes que es desplacen deixen rastres d’ADN, i a això es coneix com a ADN ambiental (eDNA). Gràcies a això els investigadors van poder detectar la presència d’un percebe de badia (Amphibalanus improvisus) una espècie marina invasora que s’està imposant en aigües europees i l’oceà Pacífic i provoca problemes en els vaixells, canonades i infraestructures, ja que s’hi incrusten. Uns problemes afegits a l’impacte ecològic generat.
L’Àrtic, l’antiga fortalesa natural
Històricament, les espècies invasores han intentat arribar a l’Àrtic a través dels cascs dels vaixells i en l’aigua de llast. Ens els darrers anys el trànsit marítim s’ha incrementat (un 250% des del 1990), un fet que combinat amb el canvi climàtic i l’escalfament global té un gran risc ecològic. Elizabeth Boyse, autora principal de l’estudi i ecóloga del British Antarctic Survey (BAS), assenyala que “el canvi climàtic és l’arrel d’aquest problema. El nombre de vaixells està augmentant a causa de la reducció del gel marí, la qual cosa obre noves rutes de navegació. A més, les espècies invasores que els vaixells porten a l’Àrtic també tenen més probabilitats de sobreviure i establir poblacions a causa de l’augment de la temperatura de l’aigua”. Cal recordar que les espècies invasores poden desplaçar dels seus hàbitats els organismes nadius, un fet que pot alterar l’ecosistema i que també pot afectar les societats de la zona.
