Els bolets tòxics dels Països Catalans

Als nostres boscos hi ha un miler d'espècies diferents i cal anar amb molt de compte a l'hora de menjar-ne

A la nostra societat cada vegada es va més a buscar bolets, a causa de la promoció televisiva i l’exaltació gastronòmica. Una afició que no està exempta de riscos i, el primer que cal, és conèixer els bolets. Hi ha diverses espècies tòxiques i, fins tot, algunes arriben a ser mortals. L’assumpte, però, és complex, ja que als nostres territoris i boscos hi ha més de 1000 espècies de bolets. Tot seguit en presentarem algunes de les més problemàtiques a partir del treball de J.F. Rodríguez Morcuende i les aportacions del Ramon Pascual.

Els bolets tòxics que podem trobar als Països Catalans són diversos i els classificarem en mortals, molt tòxics i tòxics:

1 – Els bolets mortals:

Farinera borda (Amanita phalloides), és de color verd olivaci, té la forma típica de les amanites, amb un anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. És molt freqüent a boscos planifolis. Altres amanites mortals són la cogomassa o farinera vernal (Amanita verna), un bolet amb barret blanc que surt a la primavera, típic de terrenys calcaris i que sobretot es troba a rouredes i alzinars. També farinera pudent (Amanita virosa), que és blanca, no gaire abundant, pròpia de boscos montans i subalpins, i especialment present a les fagedes i avetoses.

La farinera borda, un bolet mortal
La farinera borda, un bolet mortal / Foto: Martí Boada

– Les espècies mortals del gènere Lepiotes es distingeixen per la seva coloració vermellosa. L. helveola es desenvolupa en indrets de pastures, a les rouredes i entre l’herba. I la palometa metzinosa (L. brunneoincarnata), semblant a l’anterior, surt en boscos humits planifolis i en matollars herbacis.

– El cortinari metzinós (Cortinarius orellanus) és un bolet rogenc i petit, d’espores brunes i de fesomia cortinària. Viu en boscos planifolis, sobretot entre alzines i suredes. L’any 1952, a Polònia, va ocasionar un emmetzinament col·lectiu on van morir moltes persones.

– El cama-sec bord o galerina metzinosa (Galerina marginata) és d’un color ocre vermellós, amb olor i gust de farina. Habita en restes de pi i avet.

– El paxil (Paxillus involutus) és de color marró vermellós i el peu més clar que el barret. Es troba arreu, en especial en indrets herbosos. S’ha d’evitar de confondre amb el rovelló. Consumit cru és mortal.

– El bolet de greix (Gyromitra esculenta) recorda un cervell o un turbant de color bru rogenc, viu a les soques velles de les pinedes de muntanya. Sobretot no s’ha de menjar cru.

2 – Els bolets molt tòxics:

– El reig bord (Amanita muscaria), la cutícula del barret és de color vermell amb flocs blancs. Viu als boscos caducifolis, sota als faigs i bedolls, i boscos de coníferes del Pirineu i la resta de la Catalunya humida. El pixacà (Amanita pantherina), la cutícula del barret va de color beix a marró xocolata, amb berrugues persistents blanques. Viu als boscos planifolis i mixts.

– El fredolic virós (Tricholoma pardinum), és més robust i gros que el fredolic, propi de les fagedes i avetoses per sobre els 1500 m d’altitud.

– El clitocibe esblanqueït (Clitocybe dealbata), el barret és blanc amb zones pigallades de colors bruns o rosats. Viu en prats i llocs herbosos. Pot arribar a ser mortal però no ocasiona gaires accidents perquè desprèn desconfiança. Altres espècies tòxiques són la candeleta de vorada C. rivulosa, la C.cerussata, més grossa i lligada als boscos de coníferes, i la C. phyllophila propi d’alzinars.

– El fals carlet (Entoloma sinuatum), el barret és de color bru, habita en boscos caducifolis, preferentment rouredes. És un bolet més aviat rar als Països Catalans.

Inocibe (Inocybe rimosa), el barret en forma de campana i de color gris groguenc, es troba en marges de camins i en parcs. Gairebé tots els inocibes són metzinosos.

– La Sarcosphaera crassa, un bolet sense peu, amb la corona més gran del nostre país, és de color gris violaci, sobretot no s’ha de consumir cru.

– La paloma o cogomella pudent (Lepiota cristata), és cònic amb esquames brunes, es troba en prats, a les vores del camins. S’han de rebutjar totes les lepiotes petites.

– El bolet de pi rogenc (Hypholoma sublateritium), de color grogós, viu a les soques velles i mortes, com també el bolet de pi (H. fasciculare).

3 – Els bolets tòxics:

– La gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), de color ataronjat, viu a les soques i a les arrels d’oliveres, i altres arbres planifolis com roures i alzines.

– El matagent (Boletus satanas), el barret és de color blanc mat, l’esponja és grogosa però blaveja i fa mala olor. Viu a terrenys calcaris, als marges de les rouredes seques, i és més aviat rar.

Boletus satanas
Boletus satanas / Foto: Martí Boada

– La cabra (Lactarius torminosus), d’aspecte aspre, de color ocre ataronjat, lligat als bedolls. També es troba L. tesquorum, que surt a les brolles d’estepes i brucs.

– La micena pura (Mycena pura), el barret en forma de campana i color lila rosat. Viu en boscos planifolis i coníferes.

Escaldabec vermell (Russula emetica), d’un color roig pur o cirera, viu als boscos de coníferes del Pirineu.

– La cogomella vinosa (Amanita rubescens), el barret és hemisfèric, la cutícula estriada i de color ocre-rosat, i amb un anell al peu. Viu en boscos planifolis i coníferes de terra baixa a alta muntanya.

– La bola de neu pudent (Agaricus xanthoderma), el barret és de color blanc grisenc, el peu amb una corona. Es troba en prats i en parcs i jardins.

– El peu de rata bord (Ramaria formosa), és una fructificació en forma de corall de color groc, i viu en boscs de planifolis.

– El pixaconill (Tricholoma sulphureum), és de color groc i fa molta pudor de gas ciutat.

Els símptomes van de trastorns intestinals lleugers a la mort. A partir d’estudis de Luís Serés i la Societat Catalana de Micologia, el grau d’intoxicació va en funció del temps d’aparició dels símptomes, que va de menys de 6 hores, de 6-24 hores, i més d’un dia, aquests darrers els més greus. En casos d’intoxicació és important saber si hi ha més persones que han consumit els mateixos bolets, quins són, si eren crus o cuits, si durant la cocció es van beure l’aigua i quina quantitat es va consumir.

Cortinarius orellanus
Cortinarius orellanus / Foto: Martí Boada

1 – Símptomes que s’inicien en menys de 6 hores, són quadres clínics generalment lleus:

Sindrome resinoide, són les intoxicacions més comunes (més del 50%) i són de tipus digestiu. Els símptomes són gastroenteritis aguda. Ho provoquen Boletus satanas, Tricholoma pardinum, Entoloma sinuatum i Omphalotus olearius.

Síndrome muscarínic, la substància tòxica és la muscarina. Els símptomes són suor, salivació, mal de ventre, també hi pot haver vòmits i diarrea, i trastorns de visió i vertigen. Els síndromes desapareixen ràpidament. Ho provoquen Clitocybe i Inocybe.

Síndrome delirant micoatropínic o anticolinèrgic, el tòxic és l’àcid ibotènic, que es troba majoritàriament al barret del bolet. Una part d’aquestes intoxicacions poden ser intencionades, una “borratxera de bolets”, ja que produeix al·lucinacions visuals i eufòria, i seguidament molta son. Els altres símptomes són gastrointestinals. Ho provoquen bolets com A. muscaria i A. pantherina.

Síndrome hemolític, el tòxic és la involutina. Provoca trastorns gastrointestinals, es destrueixen glòbus vermells i, excepcionalment, es pot donar la mort. Ho provoca Paxillus involutus

2 – Símptomes que es produeixen entre les 6-24 hores:

Síndrome giromitrínic, el tòxic és la giromitrina. Els símptomes són gastrointestinals i neurològics. Ho provoquen espècies del gènere Gyromitra.

Síndrome ciclopèptic, generat per una toxina hepatotòxica. Provoca vòmits, diarrees i mal de ventre, fins a una notable deshidratació. Els símptomes tot seguit desapareixen però a l’última fase les amatoxines ataquen el fetge, provocant hepatitis i icterícia i requerint un tractament immediat per evitar la mort del malalt. Espècies que ho provoquen són del gènere Amanita, Galerina i Lepiota.

3 – Símptomes que apareixen després de més 24 hores, amb períodes clínics greus o letals i d’aparició tardana:

Síndrome rabdomiolític, provoca dolors musculars a les extremitats inferiors, acompanyats de fatiga, debilitat, sudoració i febre. Alguns símptomes també són la dificultat respiratòria i trastorns del ritme cardíac, i fins i tot la insuficiència renal, que pot provocar la mort. La ingesta en grans quantitats d’exemplars d’espècies del gènere Tricholoma provoca aquests símptomes.

Síndrome orellànic, el tòxic és la orellanina. Els símptomes són gastrointestinals, amb mal de cap i molta set. Passat un temps els símptomes es moderen, però posteriorment hi ha una insuficiència renal, que si no es tracta es pot produir la mort de la persona, a causa de la ingesta d’espècies del gènere Cortinarius, com C. orellanus.

Nou comentari