A la nostra societat cada vegada es va més a buscar bolets, a causa de la promoció televisiva i l’exaltació gastronòmica. Una afició que no està exempta de riscos i, el primer que cal, és conèixer els bolets. Hi ha diverses espècies tòxiques i, fins tot, algunes arriben a ser mortals. L’assumpte, però, és complex, ja que als nostres territoris i boscos hi ha més de 1000 espècies de bolets. Tot seguit en presentarem algunes de les més problemàtiques a partir del treball de J.F. Rodríguez Morcuende i les aportacions del Ramon Pascual.
Els bolets tòxics que podem trobar als Països Catalans són diversos i els classificarem en mortals, molt tòxics i tòxics:
1 – Els bolets mortals:
– Farinera borda (Amanita phalloides), és de color verd olivaci, té la forma típica de les amanites, amb un anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. És molt freqüent a boscos planifolis. Altres amanites mortals són la cogomassa o farinera vernal (Amanita verna), un bolet amb barret blanc que surt a la primavera, típic de terrenys calcaris i que sobretot es troba a rouredes i alzinars. També farinera pudent (Amanita virosa), que és blanca, no gaire abundant, pròpia de boscos montans i subalpins, i especialment present a les fagedes i avetoses.
– Les espècies mortals del gènere Lepiotes es distingeixen per la seva coloració vermellosa. L. helveola es desenvolupa en indrets de pastures, a les rouredes i entre l’herba. I la palometa metzinosa (L. brunneoincarnata), semblant a l’anterior, surt en boscos humits planifolis i en matollars herbacis.
– El cortinari metzinós (Cortinarius orellanus) és un bolet rogenc i petit, d’espores brunes i de fesomia cortinària. Viu en boscos planifolis, sobretot entre alzines i suredes. L’any 1952, a Polònia, va ocasionar un emmetzinament col·lectiu on van morir moltes persones.
– El cama-sec bord o galerina metzinosa (Galerina marginata) és d’un color ocre vermellós, amb olor i gust de farina. Habita en restes de pi i avet.
– El paxil (Paxillus involutus) és de color marró vermellós i el peu més clar que el barret. Es troba arreu, en especial en indrets herbosos. S’ha d’evitar de confondre amb el rovelló. Consumit cru és mortal.
– El bolet de greix (Gyromitra esculenta) recorda un cervell o un turbant de color bru rogenc, viu a les soques velles de les pinedes de muntanya. Sobretot no s’ha de menjar cru.
2 – Els bolets molt tòxics:
– El reig bord (Amanita muscaria), la cutícula del barret és de color vermell amb flocs blancs. Viu als boscos caducifolis, sota als faigs i bedolls, i boscos de coníferes del Pirineu i la resta de la Catalunya humida. El pixacà (Amanita pantherina), la cutícula del barret va de color beix a marró xocolata, amb berrugues persistents blanques. Viu als boscos planifolis i mixts.
– El fredolic virós (Tricholoma pardinum), és més robust i gros que el fredolic, propi de les fagedes i avetoses per sobre els 1500 m d’altitud.
– El clitocibe esblanqueït (Clitocybe dealbata), el barret és blanc amb zones pigallades de colors bruns o rosats. Viu en prats i llocs herbosos. Pot arribar a ser mortal però no ocasiona gaires accidents perquè desprèn desconfiança. Altres espècies tòxiques són la candeleta de vorada C. rivulosa, la C.cerussata, més grossa i lligada als boscos de coníferes, i la C. phyllophila propi d’alzinars.
– El fals carlet (Entoloma sinuatum), el barret és de color bru, habita en boscos caducifolis, preferentment rouredes. És un bolet més aviat rar als Països Catalans.
– Inocibe (Inocybe rimosa), el barret en forma de campana i de color gris groguenc, es troba en marges de camins i en parcs. Gairebé tots els inocibes són metzinosos.
– La Sarcosphaera crassa, un bolet sense peu, amb la corona més gran del nostre país, és de color gris violaci, sobretot no s’ha de consumir cru.
– La paloma o cogomella pudent (Lepiota cristata), és cònic amb esquames brunes, es troba en prats, a les vores del camins. S’han de rebutjar totes les lepiotes petites.
– El bolet de pi rogenc (Hypholoma sublateritium), de color grogós, viu a les soques velles i mortes, com també el bolet de pi (H. fasciculare).
3 – Els bolets tòxics:
– La gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), de color ataronjat, viu a les soques i a les arrels d’oliveres, i altres arbres planifolis com roures i alzines.
– El matagent (Boletus satanas), el barret és de color blanc mat, l’esponja és grogosa però blaveja i fa mala olor. Viu a terrenys calcaris, als marges de les rouredes seques, i és més aviat rar.
– La cabra (Lactarius torminosus), d’aspecte aspre, de color ocre ataronjat, lligat als bedolls. També es troba L. tesquorum, que surt a les brolles d’estepes i brucs.
– La micena pura (Mycena pura), el barret en forma de campana i color lila rosat. Viu en boscos planifolis i coníferes.
– Escaldabec vermell (Russula emetica), d’un color roig pur o cirera, viu als boscos de coníferes del Pirineu.
– La cogomella vinosa (Amanita rubescens), el barret és hemisfèric, la cutícula estriada i de color ocre-rosat, i amb un anell al peu. Viu en boscos planifolis i coníferes de terra baixa a alta muntanya.
– La bola de neu pudent (Agaricus xanthoderma), el barret és de color blanc grisenc, el peu amb una corona. Es troba en prats i en parcs i jardins.
– El peu de rata bord (Ramaria formosa), és una fructificació en forma de corall de color groc, i viu en boscs de planifolis.
– El pixaconill (Tricholoma sulphureum), és de color groc i fa molta pudor de gas ciutat.
Els símptomes van de trastorns intestinals lleugers a la mort. A partir d’estudis de Luís Serés i la Societat Catalana de Micologia, el grau d’intoxicació va en funció del temps d’aparició dels símptomes, que va de menys de 6 hores, de 6-24 hores, i més d’un dia, aquests darrers els més greus. En casos d’intoxicació és important saber si hi ha més persones que han consumit els mateixos bolets, quins són, si eren crus o cuits, si durant la cocció es van beure l’aigua i quina quantitat es va consumir.
1 – Símptomes que s’inicien en menys de 6 hores, són quadres clínics generalment lleus:
– Sindrome resinoide, són les intoxicacions més comunes (més del 50%) i són de tipus digestiu. Els símptomes són gastroenteritis aguda. Ho provoquen Boletus satanas, Tricholoma pardinum, Entoloma sinuatum i Omphalotus olearius.
– Síndrome muscarínic, la substància tòxica és la muscarina. Els símptomes són suor, salivació, mal de ventre, també hi pot haver vòmits i diarrea, i trastorns de visió i vertigen. Els síndromes desapareixen ràpidament. Ho provoquen Clitocybe i Inocybe.
– Síndrome delirant micoatropínic o anticolinèrgic, el tòxic és l’àcid ibotènic, que es troba majoritàriament al barret del bolet. Una part d’aquestes intoxicacions poden ser intencionades, una “borratxera de bolets”, ja que produeix al·lucinacions visuals i eufòria, i seguidament molta son. Els altres símptomes són gastrointestinals. Ho provoquen bolets com A. muscaria i A. pantherina.
– Síndrome hemolític, el tòxic és la involutina. Provoca trastorns gastrointestinals, es destrueixen glòbus vermells i, excepcionalment, es pot donar la mort. Ho provoca Paxillus involutus
2 – Símptomes que es produeixen entre les 6-24 hores:
– Síndrome giromitrínic, el tòxic és la giromitrina. Els símptomes són gastrointestinals i neurològics. Ho provoquen espècies del gènere Gyromitra.
– Síndrome ciclopèptic, generat per una toxina hepatotòxica. Provoca vòmits, diarrees i mal de ventre, fins a una notable deshidratació. Els símptomes tot seguit desapareixen però a l’última fase les amatoxines ataquen el fetge, provocant hepatitis i icterícia i requerint un tractament immediat per evitar la mort del malalt. Espècies que ho provoquen són del gènere Amanita, Galerina i Lepiota.
3 – Símptomes que apareixen després de més 24 hores, amb períodes clínics greus o letals i d’aparició tardana:
– Síndrome rabdomiolític, provoca dolors musculars a les extremitats inferiors, acompanyats de fatiga, debilitat, sudoració i febre. Alguns símptomes també són la dificultat respiratòria i trastorns del ritme cardíac, i fins i tot la insuficiència renal, que pot provocar la mort. La ingesta en grans quantitats d’exemplars d’espècies del gènere Tricholoma provoca aquests símptomes.
– Síndrome orellànic, el tòxic és la orellanina. Els símptomes són gastrointestinals, amb mal de cap i molta set. Passat un temps els símptomes es moderen, però posteriorment hi ha una insuficiència renal, que si no es tracta es pot produir la mort de la persona, a causa de la ingesta d’espècies del gènere Cortinarius, com C. orellanus.
