Els sons naturals faciliten la connexió directa amb la natura, i fa temps que la ciència demostra que el cant dels ocells millora la nostra salut física i benestar psicològic. Però les propietats favorables dels paisatges sonors naturals estan canviant per la disminució de les poblacions d’aus i la nova distribució geogràfica que, en gran part, s’atribueix al canvi climàtic. Com a conseqüència, els ocells estan modificant les piulades i el cant de les aus a l’alba és cada cop més silenciós i menys variat.
Per reconstruir els paisatges sonors de més de 200.000 llocs els darrers 25 anys, un equip internacional d’investigadors ha desenvolupat una tècnica que combina dades de seguiment d’aus mitjançant observacions de ciència ciutadana i enregistraments d’espècies a l’aire lliure. El treball contempla ubicacions a Europa i Amèrica del Nord i busca suplir la manca de registres sonors històrics a la majoria d’ubicacions, per la qual cosa calia desenvolupar un nou enfocament. El resultat és ‘Bird population declines and species turnover are changing the acoustic properties of spring soundscapes’, publicat avui a ‘Nature Communications’.
Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, ha intervingut a l’estudi i atribueix la disminució de la biodiversitat i intensitat sonora de les aus als canvis en la composició de les seves comunitats. “A causa de la disminució d’espècies d’aus, l’estructura acústica dels paisatges sonors naturals generada pels ocells és cada vegada més simple i poc heterogènia”, afirma. Aquests resultats suggereixen que la banda sonora composada per la natura és cada vegada més silenciosa. D’acord amb el director de l’estudi, Simon Butler, “una de les vies fonamentals a través de les quals els éssers humans ens relacionem amb la natura està en declivi crònic, amb implicacions potencialment àmplies per a la salut i el benestar humans”.
Per reconstruir els paisatges sonors, es combinen dades de recomptes anuals d’aus amb enregistraments de més de 1.000 espècies de Xeno Canto, una base de dades amb el piular i cants d’aus de tot el món. A continuació, s’han quantificat les característiques d’aquestes realitats sonores amb quatre índexs que mesuren la distribució de l’energia acústica mitjançant les freqüències i el temps. Aquests índexs es basen en la complexitat del cant i la varietat de les espècies, però quantifiquen la diversitat i la intensitat de cada paisatge sonor en conjunt. Els investigadors afirmen que la relació entre els canvis a l’estructura de les comunitats d’aus i les característiques del paisatge sonor resultant no és fàcil de predir. El primer autor de l’article explica que “atès que les persones sentim més que no pas veiem els ocells, és probable que la menor qualitat dels paisatges sonors naturals faci que notem més l’impacte de l’actual reducció de la població d’aus”.
Catriona Morrison, responsable de les anàlisis, apunta que “en general, els llocs que han experimentat un descens més gran en abundància total i/o riquesa d’espècies també mostren una reducció més gran de diversitat i intensitat acústica. Però l’estructura inicial de la comunitat i la complementarietat de les característiques de les piulades i els cants també tenen un paper important”. Per exemple, la pèrdua d’una espècie com la busquereta dels salzes, que entona un cant ric i intricat, probablement tingui un impacte més gran que la pèrdua d’una espècie de còrvid o gavina estrident. Això dependrà també de la quantitat de busqueretes de salze que hi hagi i de quines altres espècies hi siguin presents. En paraules de Catriona Morrison, “desgraciadament, estem vivint una crisi mediambiental global, i ara sabem que la disminució de la connexió entre les persones i la natura hi pot estar contribuint”.
A mesura que ens tornem col·lectivament més conscients del nostre entorn natural, també comencem a notar o a preocupar-nos de manera més determinant pel seu deteriorament. Estudis aquest s’orienten a augmentar la consciència d’aquestes pèrdues de forma tangible i relacionable i demostrar el possible impacte en el benestar humà.