Quan les anxoves s’aparellen, el seu moviment frenètic és tan fort que sacseja tant les aigües com una tempesta. Aquest descobriment sorprenent posa en relleu el seu paper en el funcionament dels ecosistemes marins, ja que les corrents redistribueixen l’oxigen i els nutrients i en milloren el funcionament.
Unes turbulències enormes
Aquesta és la conclusió principal d’un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Southampton, a Anglaterra, que va observar les turbulències a l’aigua de la ria de Pontevedra, a Galícia, durant catorze dies. Els resultats que van obtenir, i que han estat publicats en un article a la revista ‘Nature Geoscience’, revelen que el moviment de les aigües es multiplica per entre 10 i 100 quan les anxoves es reuneixen durant la temporada d’aparellament.
Aquest augment del moviment de les aigües durant la reproducció dels peixos produeix una barreja tan eficient com la que causen algunes turbulències d’origen geofísic, com ara les tempestes, els vents i les marees. Tot i que el temps era estable, la reproducció de les anxoves va fer que l’aigua es tornés tan turbulenta com si estigués tenint lloc una gran tempesta.
Contribuents a la salut dels ecosistemes marins
Les anxoves, com moltíssims peixos, es reprodueixen per desovament, és a dir, que les femelles alliberen els ous i els mascles alliberen esperma per fertilitzar-los, en grans grups enmig de l’aigua. Tot aquest moviment, és clar, té molts més efectes en la barreja de les aigües si es produeix a prop de la costa, on les capes oceàniques són més primes.
Els mars i oceans del món estan compostos de diverses capes, amb les aigües més lleugeres i càlides a dalt i les més denses i fredes a baix. La barreja entre aquestes capes, i els nutrients i l’oxigen que contenen, és essencial pel bon funcionament dels ecosistemes que contenen. I en això, segons aquest estudi, la reproducció de les anxoves hi ajuda molt. A més, també contribueix a la redistribució de les temperatures de l’aigua, fent més sanes les aigües i regenerant-les.
