Quins canvis d’hàbits ens esperen amb els edificis de consum gairebé nul?

Viure en un edifici passiu comporta haver de canviar alguns dels costums més arrelats de la nostra vida diària.

Edificis passius en construcció

Edificis passius en construcció | Pembina Institute (CC)

Segons estableix la Directiva Europea 2010/31, a partir de finals de 2018, els nous edificis de l’Administració a l’estat espanyol hauran de ser Edificis de Consum Gairebé Nul. El 2020, ho hauran de ser tots. Com afectaran aquestes noves exigències en la relació entre edifici i usuari? S’hauran de canviar els hàbits? El passat mes de març es va presentar l’estudi Passivhaus, un treball sobre l’usuari d’edificis de consum gairebé nul-passius. El seu contingut analitza els hàbits de comportament dels usuaris en relació als habitatges on viuen. A més, també inclou una valoració del grau de coneixement dels factors que influeixen en el seu confort o la seva confiança en relació als beneficis que li podem aportar els ECGN.

Per fer l’estudi es va prendre com a referència els edificis ECGN construits amb l’estàndard Passivhaus, que inclou moltes tecnologies i processos que no són familiars als usuaris dels edificis actuals. Així, alguns dels nostres hàbits de comfort als habitatges actuals són, per exemple, ventilar obrint les finestres; associar ventilació amb calefacció i refrigeració per trobar la temperatura ideal a l’estiu i a l’hivern, sense tenir en compte la qualitat de l’aire interior; associar la importància de l’aïllament tèrmic amb el comfort tècnic a l’hivern i no a l’estiu; fer servir els sistemes de protecció solar per reduir el guany tèrmic a l’estiu -persianes, toldos, etc- i fer servir ventiladors o obrir les finestres…; relacionar el comfort tèrmic interior amb la necessitat d’encendre o apagar les instal·lacions tèrmiques

Nou comentari