L’ús de Bitcoins causa, a nivell mundial, l’emissió d’uns 22 milions de tones de diòxid de carboni, una quantitat comparable a la que generen grans ciutats com Viena, Hamburg o Las Vegas. Això, si més no, és el que es desprèn de l’anàlisi més detallat que s’ha fet mai sobre l’empremta de carboni d’aquesta criptomoneda, elaborat per un equip interdisciplinari de la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya) i els resultats de la qual s’han publicat a la revista ‘Joule’. Tot i que el Bitcoin és una divisa virtual, té uns consums energètics associats molt reals: perquè es produeixi una transferència, cal que un ordinador aleatori de la xarxa global de Bitcoin resolgui un trencaclosques matemàtic. Per incentivar que els usuaris posin els seus ordinadors a aquest servei, també es recompensa amb Bitcoins, fent que aquest sistema per aconseguir-ne, anomenat “Bitcoin mining”, hagi crescut enormement arreu del món, i amb ell l’energia emprada per la “indústria” d’aquesta criptomoneda.
Així doncs, la popularitat del Bitcoin fa que es comencin a formular preguntes sobre l’impacte que té en el canvi climàtic, unes preguntes que l’equip de la TUM ha mirat de respondre fent un treball pràcticament detectivesc, anant pas a pas fins a aconseguir reunir dades útils i fiables. Primer de tot, van calcular el consum energètic de la xarxa, que depèn dels ordinadors que es fan servir pel “mining”. A dia d’avui molts usuaris fan servir sistemes especials, anomenats ASIC, i la fabricació dels quals estpa controlat per tres fabricants. A més, també calia tenir en compte si el “mining” era dut a terme per individus a casa o a través de grans “granges” professionals, que demanen més energia gins i tot per mantenir refrigerats aquests grans centres de dades.
Amb tota la informació que van aconseguir reunir van determinar que, el novembre de 2018, el consum energètic anual de la indústria del Bitcoin era d’uns 46TWh. Com es produïa tota aquesta energia, però, i a quin cost en emissions, depenia essencialment de la distribució geogràfica dels ordinadors de la xarxa. Seguint en directe les dades de la xarxa, incloent les adreces IP, van aconseguir determinar que el 68% dels ordinadors són a Àsia, un 17% a Europa i un 15% a Amèrica del Nord i van creuar aquestes dades amb les estatístiques d’intensitat d’emissions de carboni en la generació d’electricitat dels diversos països on estan establerts aquests “miners”. Així és com van arribar a la conclusió que, cada any, la indústria del Bitcoin és responsable de l’emissió d’entre 22 i 23 milions de tones de diòxid de carboni. Una quantitat que, tot i que és petita en comparació amb altres fonts de gasos d’efecte hivernacle, és prou important com perquè es plantegin algunes mesures per regular l’equilibri ecològic d’aquesta activitat.ordi
