Un nou avenç posa una mica més a l’abast l’ús de virus per combatre càncers

Els investigadors han descobert com causa la mort cel·lular el virus H-1PV, una dada molt important per a les estratègies anticàncer basades en virus i per predir la reacció dels pacients a aquesta nova teràpia

Un nou descobriment apropa una mica més la possiblitat de fer servir noves estratègies contra el càncer que incloguin els anomenats virus oncolítics, que poden infectar, replicar-se i matar les cèl·lules tumorals. Un equip d’investigadors de l’Institut de Salut de Luxemburg ha descobert el mecanisme que fa servir un d’aquests patògens, anomenat H-1PV, per entrar a les cèl·lules i causar-los la mort, generant, alhora, una resposta immunològica per part de l’organisme que també contribueix a destruir els tumors. L’article on expliquen els resultats de la seva investigació ha estat publicat a la revista ‘Nature Communications’ i té implicacions molt importants per al desenvolupament d’aquest tipus de teràpies i, també, a l’hora de saber com hi respondrien els pacients.

Tot i el seu potencial, a dia d’avui l’ús de virus no ha resultat mai en una regressió completa dels càncers, en part per diferències entre pacients. Així, identificar la o les proteïnes que fan servir per introduir-se a les cèl·lules tumorals és un element clau, ja que permetria identificar pacients amb càncers que tenen característiques concretes que els fan més vulnerables al virus i que, per tant, podrien beneficiar-se molt més d’aquesta teràpia. Per fer-ho, van emprar una tècnica anomenada interferència de d’ARN, consistent a apagar gairebé 7.000 gens de cèl·lules de carcinoma cervical per veure quin efecte tenien en l’infectivitat del virus. Així van identificar 151 gens i les seves proteïnes resultants com a activadors i 89 com a repressors de l’efectivitat de l’H-1PV. Després, van mirar quins d’aquests gens codificaven proteïnes de la superfície de la cèl·lula, on el virus s’adhereix i s’introdueix, i van acabar identificant les laminines, la família de proteïnes que té la clau de tot plegat. Desactivant els gens que les codifiquen, el virus perd capacitat d’infecció i el càncer es torna més resistent.

Investigadors que estudien una vacuna en un laboratori dirigit per l’empresa biotecnològica sud-africana TASK a Ciutat del Cap, Sud-àfrica  | ACN
Investigadors en un laboratori | ACN

Sabent això i que les laminines son molt presents, per exemple, als carcinomes pancreàtics i als glioblastomes i que, de fet, una presència més alta de laminines correlaciona amb una baixa esperança de supervivència del pacient, sembla que una idea podria ser pensar que un tumor en fase més avançada és molt més susceptible a la infecció per H-1PV i que, per tant, la teràpia seria especialment efectiva com a darrer recurs. Gràcies a tot plegat, de moment es podran dissenyar assaigs clínics més acotats i que, per tant, tindran costos i temps d’aprovació més petits, permetent a aquestes tècniques arribar més aviat a qui, potser, són la seva darrera esperança.

Nou comentari