Les taràntules són entre les aranyes més conegudes –i erròniament més temudes– del món, no només per la seva gran mida i els seus colors sinó, també, perquè se’n poden trobar arreu del món. Tenint en compte que, curiosament, només cacen els mascles mentre les femelles i les cries es queden a l’interior del seus caus, resulta curiós que s’hagin pogut escampar tant, fins a arribar a sis dels set continents. En un article publicat a ‘PeerJ’, un equip internacional d’investigadors explica com va treballar per trobar la resposta, que els va dur a l’era dels dinosaures.
Els científics van fer servir els anonenats transcriptomes, és a dir, el conjunt de totes les molècules d’ARN, d’un gran nombre de taràntules i altres aranyes de diverses èpoques per tal de construir un arbre genètic de les aranyes i, després, calibrar-lo en el temps amb les dades fòssils. Tot i que trobar fòssils de taràntula és extremadament rar i, per tant hi ha molt poques dades disponibles, els software que van emprar va ser capaç de calcular l’antiguitat de les taràntules més antigues en relació a la dels fòssils d’altres aranyes. Així és com van veure que les taràntules fa moltíssim temps que existeixen i que, probablement, van aparèixer fa uns 120 milions d’anys, durant el Cretaci, a la terra que actualment coneixem com Amèrica del Sud. En aquell moment, però, el continent es trobava unit a Àfrica, Índia i Austràlia, formant el supercontinent Gondwana, i és per això que les taràntules van anar separant-se a mesura que ho feien els continents.
Pel que fa a la seva entrada a Àsia, sembla que, en el moment en què l’Índia va xocar-hi, formant l’Himàlaia, al subcontinent n’hi havia dues famílies diferents, que van arribar a Àsia amb 20 milions d’anys de diferència. El més sorprenent, potser, és que el primer grup que va arribar-hi també va aconseguir travessar l’anomenada Línia Wallace, que separa Austràlia de les illes asiàtiques i on les espècies que s’hi troben són molt diferents. Les taràntules van ser, de fet, una de les poques famílies que van aconseguir fer aquest viatge abans que, amb l’arribada dels europeus a Oceania, duessin un munt d’espècies invasores.
